Una generació de vidre de ferro

La dana va arrasar dimarts passat diversos municipis de la província de València i des del mateix endemà va ser la solidaritat la que va inundar la zona devastada per l’aigua i el fang. Divendres, dia festiu, milers de persones van començar a creuar a peu els ponts que separen la ciutat de València i l’Horta, uns per ajudar familiars i amics que hi havien quedat atrapats i d’altres per ajudar qualsevol persona que ho necessités. Dissabte altres milers ho van fer en autobusos contractats per la Generalitat. Durant el cap de setmana ni tan sols el decret del Consell limitant els accessos va poder parar aquesta onada solidària.

Ahir era dia laboral i molts no van poder tornar a la zona amb les seves pales, escombres i carros d’aliments perquè havien de treballar. Però les universitats i els instituts de València havien decidit mantenir la suspensió de les classes un dia més i, d’acord amb el que s’havia vist de nou en els municipis de la riuada, molts dels seus estudiants també van decidir fer servir el seu dia lliure a ajudar de nou els habitants de l’Horta Sud.

La Julia, la que es burla d’això de "la generació de vidre", és de Valladolid però estudia un màster a la Universitat de València. D’enginyeria hidràulica, per cert. En el seu grup d’ajuda hi van també una valenciana i dues corunyeses de 22 anys que des d’en fa dos estudien Turisme a València. Una d’elles, la Carmen, explica que "com que just ens han cancel·lat les classes a la universitat per això, doncs el normal és que vinguem a ajudar i no ens quedem a casa perquè no són vacances. És per una desgràcia, és clar".

"Soc una eina"

A elles se’ls va unir ahir la Raquel, una madrilenya (d’Arganda del Rey, en concret) de 22 anys que diumenge va decidir venir pel seu compte a València amb la disposició d’ajudar qui fes falta.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

"Jo soc una eina", proclama la Raquel després de relatar la seva història: "Diumenge vaig aconseguir trobar una dona amb una plaça disponible en una furgoneta que venia a portar menjar a València. A l’arribar vaig estar buscant lloc per allotjar-me, però no en trobava i van donar l’alerta roja per pluja. Llavors, un amic d’un amic em va contactar i em va dir: escolta, soc en un Airbnb, parlo amb el matrimoni, vine cap aquí. Em quedo fins aquesta nit, però vaig una mica a cegues i la meva intenció és estar a València tota la setmana, així que si algú té un lloc a casa...".

La Raquel ve a ajudar perquè, diu, "si no ajuden des de dalt, el poble s’ha d’unir". A prop de la casa del Paco, però ja en terme d’Alfafar, desenes de joves d’uns vint anys es barregen amb bombers, militars i policies locals procedents de diversos municipis d’Espanya per intentar reduir el riu de fang que cobreix els carrers Xúquer, Sénia i Segura..