L’anorèxia tardana, a partir dels 40, augmenta un 35%

A la Laura (nom fictici) li van diagnosticar una anorèxia nerviosa amb 41 anys. A finals dels 30, disconforme amb la seva imatge física, es va anar "tancant". "Vaig deixar de sopar fora perquè em sentia més còmoda menjant a casa i així controlava. Ho vivia com una normalitat. Fins que vaig arribar a dinar i sopar cada dia el mateix: al matí no esmorzava –només em prenia un cafè amb llet–, per dinar menjava una amanida amb cirerols i fruita i per sopar, pa torrat amb formatge, una mica de melmelada i fruita. I no prenia res per berenar", relata. La gran paradoxa és que la Laura havia treballat tota la vida amb adolescents que tenen un trastorn de la conducta alimentària (TCA). I, tot i així, hi va acabar caient: va arribar a pesar 36 quilos mesurant un metre amb 64 centímetres. Va estar vuit mesos ingressada a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Els trastorns de la conducta alimentària no afecten només les adolescents o dones joves, sinó també dones adultes i, fins i tot, nenes prepúbers. L’obsessió amb les "figures fit" i les "dietes healthy" són darrere d’aquesta realitat. "En els últims cinc anys, s’han triplicat els TCA. La majoria són dones de 18 anys amunt, però cada cop veiem més dones de 35 amunt que debuten amb un TCA. Aquesta última abans era una franja en la qual no hi solia haver inicis", explica la psiquiatra Mar Carceller, coordinadora de la unitat de TCA de Sant Pau.

"Ens sorprèn la quantitat d’adultes que hi ha en aquestes unitats. En el seu cas, el més freqüent és el trastorn per afartaments, però també veiem anorèxia nerviosa atípica o bulímia nerviosa", diu. Acaba de donar-li l’alta a una dona de 74 anys, i a la seva unitat hi ha una pacient de 68. La majoria tenen entre 18 i 35 o 40 anys. La principal causa de debut d’un TCA a aquestes edats és la "pèrdua de pes", ja sigui per una cirurgia bariàtrica o per una dieta. "Hi ha pacients que no tenien cap trastorn però perden pes amb rapidesa i això els porta a debutar amb un TCA", explica.

Llarga durada

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

L’Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet) i el Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries (Martorell) gestionen una unitat per a persones adultes amb un TCA cronificat. La unitat està ubicada a Martorell. Les pacients tenen de mitjana entre 40 i 45 anys, i o bé tenen un inici tardà del TCA o bé han fracassat amb tractaments previs. Són persones, a més, amb una evolució de llarga durada.

"Indefectiblement, aquest fenomen va en augment. Un 60% del total de pacients amb TCA es recuperen completament, però un 40% es recupera parcialment o no es recupera. Això significa que hi ha un pool de pacients amb una evolució de llarga durada i que tenen una edat més gran", explica el psicòleg clínic Fernando Fernández Aranda, coordinador d’aquesta unitat d’alta complexitat i llarga durada. A aquest grup, afegeix, s’hi sumen les pacients d’"inici tardà", que solen tenir entre 35 i 40 anys. "Aquestes han augmentat un 35% arran de la covid no només a Espanya, sinó també a escala internacional", diu.