Col·lectius vulnerables

L’oficina per multar la discriminació encara no ha vist la llum

La llei per a la igualtat de tracte del 2020 estableix que el Ministeri d’Igualtat ha de crear un mecanisme sancionador per a les infraccions de la norma.

L’oficina per multar la discriminació encara no ha vist la llum
2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dos anys després que s’aprovés la llei que obliga a crear-la, l’autoritat independent per sancionar la discriminació a Espanya continua sense existir. Es tracta d’un ens capacitat per multar situacions discriminatòries que no arriben a ser delicte. "És important crear-lo per evitar el que estem veient, que moltes denúncies acaben en res", apunta el director de l’Oficina Nacional de Lluita Contra Delictes d’Odi, Tomás Fernández, que xifra en la meitat els casos que es perden a l’arribar al sistema judicial. Segons aquest comandant de la Guàrdia Civil, aquest ens sancionador dependent del Ministeri d’Igualtat podria dissipar la impunitat que senten molts agressors i augmentar la confiança de les víctimes. A Espanya, i segons aquesta oficina, almenys el 80% dels delictes d’odi no es denuncien.

La llei 15/2022, aprovada el 12 de juliol, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, estableix en el capítol tercer que el Ministeri d’Igualtat ha de crear una Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-discriminació a Espanya que vetlli per la lluita contra la discriminació. La llei diferencia diversos tipus d’infraccions sobre tracte discriminatori i estableix sancions que van dels 300 euros als 500.000 euros.

La realitat, però, segons explica Fernández, és que molts dels fets que es denuncien a Espanya no són delicte, malgrat ser discriminatoris contra persones de col·lectius vulnerables. "Moltes de les qüestions que investiguem poden ser més aviat una infracció administrativa, però com que no existeix aquest ens sancionador, queden en res. I això no ajuda les problemàtiques per a la confiança de les víctimes. Pensen: ‘Per què he de denunciar si no aconseguiré res’", explica Fernández.

A Catalunya aquesta problemàtica no hi és perquè la Generalitat, a través de la llei contra la discriminació del 2020 aprovada al Parlament, ja té el seu propi mecanisme sancionador dels actes discriminatoris. "A escala nacional no s’està aplicant la llei del 2022 d’igualtat de tracte i no-discriminació perquè encara no s’ha nomenat l’autoritat sancionadora. A part de Catalunya, no hi ha res a la resta d’Espanya", corrobora Fernández. A Madrid, per exemple, hi ha una llei a través de la qual l’Administració pot imposar sancions davant d’una discriminació racista o al col·lectiu LGTBI, però no té en compte altres tipus de discriminació, com la que pateixen les persones amb discapacitat o les que dormen al carrer.

Notícies relacionades

Dotació de recursos

El director de l’Oficina Contra Delictes d’Odi no és l’únic que demana amb urgència que es creï aquest ens sancionador. Fa uns quants mesos que l’Aliança per la Llei d’Igualtat de Tracte, integrada per 14 organitzacions i entitats socials, insisteix en això mateix. "Aquest requisit essencial s’ha de complir com més aviat millor i ha de disposar d’una dotació de recursos suficient", reclamen.