Més de 13.000 joves deixen cada any els estudis postobligatoris

Aquest és una de les dades posades sobre la taula ahir a la Fundació Bofill durant la presentació de l’informe L’abandonament a batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà, dels investigadors Adrián Zancajo i Carlos Bueno. Un estudi que recull també xifres rellevants, com que l’abandonament escolar primerenc de l’alumnat amb nivells baixos en les competències bàsiques de 4t d’ESO (menys de 40 punts sobre 100) abandona tant batxillerat com FP més del doble que la resta, concretament 2,5 punts més.

L’estudi té la característica que no es tracta del resultat de cap enquesta o treball qualitatiu, sinó del seguiment, gairebé el monitoratge, del conjunt de l’alumnat català a través del RALC (el número que permet fer un seguiment d’on està matriculat cada alumne cada curs). Identificació que fa uns dies evidenciava que Educació ha perdut la pista –havien desaparegut del RALC– de 8.000 alumnes que es van quedar sense plaça en un grau mitjà d’FP aquest curs.

Seguint la pista d’aquest RALC, l’informe constata que més de 13.000 alumnes que no abandonen a quart d’ESO ho acaben fent a batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà (CFGM). L’informe confirma també les carències de l’actual sistema d’orientació i que els dèficits del sistema afecten amb més crueltat els nois (homes), l’alumnat amb nacionalitat estrangera i amb alguna necessitat específica (NESE), que abandonen per sobre de la mitjana.

Una altra de les qüestions que l’actual estudi posa sobre la taula és que hi ha una alta concentració d’abandonament per centres: un 25% de centres de CFGM i un 22% de batxillerat tenen nivells alt o molt alt d’abandonament, "fenomen especialment significatiu en els centres de màxima complexitat", apunta Zancajo, convençut que "qualsevol mesura per lluitar contra la segregació escolar impacta també en la reducció de l’abandonament escolar primerenc". Tot està lligat.

Incrementar recursos

Aquests centres són també els que registren pitjors resultats en les competències bàsiques, per la qual cosa l’investigador té clar que una de les mesures urgents que hauria de prendre la conselleria és incrementar els recursos a aquests centres.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Després de l’anàlisi, Zancajo presenta una bateria de solucions, entre les quals destaca la "universalització de l’accés a l’educació postobligatòria", és a dir, buscar la millor manera d’implementar la universalització de l’educació entre els 16 i els 18 anys. En altres paraules: ampliar l’educació obligatòria fins als 18, una cosa que Pedro Sánchez va apuntar que voldria fer "en la legislatura vinent". "És necessari tenir el debat sobre com hauria de ser l’obligatorietat en l’etapa 16-18 per encaixar-la al context català. Hi ha moltes fórmules per fer-ho, però tothom ha arribat aquí; igual que vam arribar als 16, més tard que la resta, però hi vam arribar, i ja ningú, o gairebé ningú, ho qüestiona", apunta Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill.

Una altra de les mesures seria la reserva de places per a alumnat amb necessitats específiques també en la postobligatòria, sistema d’inclusió ja normalitzat a primària i l’ESO. Zancajo proposa també un sistema de beques i identificar proactivament l’alumnat amb risc d’abandonar i desenvolupar programes compensatoris.