Més de 220 escoles i 50 residències catalanes són en zones inundables

Aquestes xifres poden ser de més magnitud quan s’acabi de reavaluar la inundabilitat de certes zones. Fa mesos que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) treballa per adaptar els criteris per determinar els riscos a la crisi climàtica, que pot fer que alguns episodis de pluges torrencials siguin més habituals. Per tant, quan aquest estudi estigui llest, hi pot haver més centres afectats. En paral·lel, ahir mateix el president Salvador Illa va anunciar que el Govern revisarà totes les activitats que es fan en zones inundables de Catalunya.

Àrees de risc

Avui dia, a Catalunya està prohibit construir escoles, residències o centres sanitaris en zones de risc, tot i que l’amenaça de la riuada tingui un període de retorn de 500 anys (això significa que, segons les estadístiques, s’estima que un fenomen tardarà aquest temps a repetir-se). En aquests punts sí que continua estant permès construir habitatges si ho autoritza Protecció Civil, després d’un estudi de l’ACA.

Un exemple d’aquesta restricció és el cas de l’institut de Cappont, a Lleida. El projecte es va aturar perquè l’informe de l’ACA era negatiu, al pretendre’s aixecar a poca distància del Segre. Fonts del Departament d’Educació i Formació Professional admeten que és inviable modificar tot el parc educatiu en poc temps per canviar de lloc aquests 224 centres (en total, a Catalunya, hi ha 2.613 escoles i instituts públics i privats). Des de la conselleria remarquen que actualment no es projecta cap nou centre a les àrees de risc i destaquen que en casos excepcionals es porten a terme actuacions per minimitzar riscos. S’han realitzat canalitzacions o s’han construït murs de protecció per protegir algunes de les escoles en zona inundable. "S’haurien de fer canvis urbanístics per resoldre la situació dels edificis situats en àrees inundables, i evidentment les escoles ens preocupen especialment, perquè són llocs prioritaris", afirma Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC, majoritari a l’escola pública. Segura reclama prendre decisions per anar capgirant la situació pas a pas i recorda la dificultat per trobar nous terrenys per construir i ampliar escoles: "És assenyat impedir que es construeixin quan es tracta d’una zona amb risc d’inundació, però s’han de buscar alternatives per disposar de solucions".

¿I què passa amb municipis com Tordera o els pobles del delta de l’Ebre, que es consideren inundables en la seva totalitat? En aquests casos, la Generalitat s’encarrega de buscar la fórmula per garantir que els plans d’autoprotecció, que depenen dels ajuntaments, amb el suport de Protecció Civil, siguin eficaços. Segons les últimes dades disponibles, 297 localitats de les 521 que estan obligades a tenir-lo no disposen del pla contra inundacions en vigor. Això suposa que un 57% de les ciutats i pobles l’han d’elaborar o revisar.

Notícies relacionades

Alerta per virus i infeccions

Una generació de vidre de ferro

També es consideren punts vulnerables les residències i els centres sanitaris. Quant a les residències de gent gran, en les últimes hores, per les pluges torrencials, el Departament de Drets Socials i Inclusió va enviar unes instruccions perquè els centres afectats per les precipitacions intenses actuessin preventivament i pugessin els residents a les plantes elevades . A mitjà termini, l’objectiu principal és que els ajuntaments garanteixin la seguretat amb plans d’emergència i en alguns casos s’obre la porta a estudiar mesures que reforcin la seguretat d’aquests espais davant possibles avingudes de rius i barrancs.

Respecte als centres sanitaris, no hi ha cap hospital que estigui en perímetre inundable, però, sí, un altre tipus d’edificis com clíniques o centres d’atenció primària, per als quals els consistoris corresponents han de tenir redactats plans de contingència.