'Passive houses': l'estalvi energètic està en l'aïllament

Des dels seus inicis, els arquitectes han dedicat esforços a buscar solucions simples a problemes complexos. La història, però, ha demostrat que això no és, ni de bon tros, una tasca senzilla. Una cosa semblant van pensar els professors Bo Adamson, de la Lund University de Suècia, i Wolfgang Feist, membre de l'Institut d'Habitatge i Medi Ambient d'Alemanya, quan en la segona meitat de la dècada dels 90 van trobar la manera que les edificacions fossin respectuoses amb el medi ambient. 28 anys després, la popularitat de les seves 'passivhaus' o 'passive houses' (traduït al català literalment com a 'cases passives') es troba ara al seu punt àlgid.

Encara que no és l'única certificació que demostra que un habitatge és sostenible, sí que és una de les més esteses a Europa, sobretot als països del nord. És difícil trobar desavantatges al pilar que sustenta aquesta distinció: aixecar edificacions el consum energètic de les quals és pràcticament nul. Això s'aconsegueix fixant alts estàndards d'aïllament tèrmic, amb finestres i portes de màximes prestacions, deixant de costat els ponts tèrmics (que són zones febles de l'estructura que permeten que la calor es transfereixi amb més facilitat), tenint en compte l’hermeticitat i promovent la ventilació mecànica amb recuperació de calor.

Tampoc pot faltar un disseny que maximitzi la inèrcia tèrmica. O, cosa que és el mateix, en el qual els tancaments aprofitin la calor o la frescor nocturna (el més interessant en funció de l'estació) durant el dia.

En definitiva, les ‘passive houses’ aconsegueixen pels seus propis mitjans, sense recórrer a la calefacció o l'aire condicionat, que la temperatura interior sigui suau tant a l'estiu com a l'hivern. Dit amb altres paraules, el repte està a treure-li el màxim partit al sol en els mesos més freds i potenciar les zones d'ombra en els més càlids, un ideal que s'aconsegueix quan l'orientació és un pilar del projecte inicial.

L'electricitat, amb energia solar

I un factor més a tenir en compte: és vital que l'electricitat que es consumeixi a l'interior procedeixi de manera majoritària de fonts d'energia renovables. És vàlid fer-ho amb plaques solars (tèrmiques o fotovoltaiques), aprofitant la biomassa, la geotèrmia i fins i tot la potència del vent, si és possible. Els experts calculen que, en els casos en què es compleixen aquestes condicions, la despesa de llum d'aquests ‘biohabitatges’ respecte a un immoble tradicional podria arribar a reduir-se en un 80%.

Com s'aconsegueix? Influeixen diversos factors. Sens dubte, els materials són un ingredient important en aquesta recepta. Els que més s’utilitzen no sonen estranys: el formigó armat, els panells prefabricats i l'acer encapçalen el llistat. Les propietats del primer, el més estès, no deixen dubtes sobre el perquè de l'elecció: té una alta resistència als canvis bruscos de temperatura, el seu aïllament acústic és notable i els seus costos de manteniment, molt baixos. A part, per a garantir que l'aïllament és gairebé total també s'empren de manera habitual llana mineral, cel·lulosa o poliuretà.

Són rendibles?

És impossible obviar que el factor econòmic és determinant i el desemborsament inicial, elevat. Tant que el pressupost pot pujar un 20% en comparació amb un immoble estàndard. No obstant això, els experts asseguren que aquest extra inicial es recupera a mitjà termini, gràcies a aquestes importants rebaixes que es deixen notar en la factura de la llum. El percentatge varia en funció del clima i aconsegueix el seu màxim en llocs amb temperatures extremes. A Espanya, l’estalvi mitjà voreja el 60%, segons les estimacions proporcionades per diverses fonts.

El primer edifici que va aconseguir aquesta certificació es va construir a Moraleda de Zafayona (Granada) el 2009. Ara, hi ha fins i tot gratacels sostenibles, entre ells la bilbaïna Torre Bolueta, que és l'edifici passivhaus més alt del món.

A més, entra en escena un factor que no és menys important. Com es tracta d'una tendència a l'alça i l'oferta per a comprar una ‘passive house’ ja construïda és pràcticament inexistent, s'espera que el seu valor al mercat es multipliqui durant els pròxims anys. En un context en el qual el preu de l'habitatge està disparat, els inversors s'estan començant a fixar en els ‘biohabitatges’. La directiva 2010/31 de la Unió Europea, que obliga a construir edificis amb consum gairebé zero des de 2019, ha donat lloc a un altre impuls determinant.

Els edificis, protagonistes del problema o de la solució

I és que aixecar un parc d'habitatges que compleixin amb criteris d'eficiència energètica és un dels objectius prioritaris marcats en l'agenda 2030 i el marge per a aconseguir-lo dins dels terminis s'escurça cada cop més. Tant que alguns ja ho veuen com una utopia. D'acord amb les dades recollides a la revista ‘CSIC Investiga 3’, els edificis són responsables del 40% del consum d'energia a la UE i del 36% de les emissions de diòxid de carboni del Vell Continent. A això caldria sumar la despesa d'aigua. Són factors que dificulten l'objectiu d'aconseguir una economia descarbonitzada l’any 2050.

Per això, no només els investigadors del Passive House Institute utilitzen el seu enginy per a disminuir aquesta petjada de carboni. Científics espanyols han fet d'aquesta guerra el seu camp de treball. Així, les recerques més recents del CSIC han posat llum al fet de com aconseguir edificacions més eficients, però també han donat forma a aparells, mecanismes i dispositius dissenyats per a recuperar energia. Un món de possibilitats.

És més, ja hi ha resultats tangibles: des de nous recobriments per a finestres o edificis sencers que reflecteixen part de l'espectre solar per a ajudar a la climatització de l'interior fins al recobriment de façanes amb materials que són per si mateixos recuperadors d'energia. I no parlem dels sistemes de ventilació eficients. Marisol Martín, investigadora de l'Institut de Micro i Nanotecnologia (IMN-CSIC) enumera tres dels desafiaments marcats en vermell en l'agenda: «Buscar nous materials estructurals avançats i noves tècniques de construcció; experimentar amb nous processos i mètodes que aconsegueixin major vida útil i resistència a les condicions ambientals dels materials per al revestiment d'edificis; i millorar les qualitats dels ja eficients llums LED».

.................................

ENTREVISTA. Alexandra Delgado, investigadora en Arquitectura:

"A Espanya és una tendència creixent"

Alexandra Delgado Jiménez és investigadora principal d'Arquitectura i professora en la Universitat Politècnica de Nebrija. El 2005 va fundar AD Arquitectura Urbana, un estudi orientat al desenvolupament i planejament urbanístic integral que es basa en estratègies de rehabilitació i sostenibilitat.

-Quant poden arribar a estalviar les ‘passive houses’ respecte als edificis tradicionals?

-Entre un 75 i un 90 %. I la resta de l'energia pot ser renovable, la qual cosa suposa un cost energètic molt baix.

-Són adequades tant per als climes freds com per als càlids?

-S'ha de limitar la demanda energètica fins a arribar a un llindar mínim i això es deu i es pot aconseguir en qualsevol clima. És clar que si el clima és extrem el disseny ha de tenir en compte el salt tèrmic per a aconseguir-lo.

-A part de l'aïllament, què més cal tenir en compte per a aixecar un edifici eficient?

-Són moltes qüestions, el disseny arquitectònic és realment complex. Per citar algunes, l'orientació (l'òptima és el sud-est per a espais per viure), si és compacte o no en el seu volum, per tenir més o menys façana que intercanvia calor o fred o la protecció solar, que redueix la seva incidència.

-Quins materials cal prioritzar?

-Els materials són clau. En el cas de les passive houses, algunes de les qüestions més destacables són l'elecció de l'aïllament, que l'envolupant de l'edifici sigui hermètica i que compti amb finestres d'altes prestacions.

-Compten amb bona acceptació a Espanya?

-És una tendència creixent i té molt de marge de millora si la comparem amb altres països del nostre entorn.

-És possible aixecar una casa cent per cent eficient?

-Sí, és possible. I es tracta d'això, de construir, de rehabilitar sense destruir. Els arquitectes tenim sempre dos clients: el que ens fa l'encàrrec i la societat. I amb una casa cent per cent eficient responem a les necessitats de tots dos, pel consum fent ús de l'edifici i també per a la reducció de l'impacte ambiental i de la petjada de carboni.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

..............

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es