Preocupació mèdica per trastorns alimentaris cada cop més precoços

L’augment dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) és una tendència en l’última dècada. Però en els últims quatre anys, arran de la covid-19, la situació ha empitjorat i, en el dia d’avui, continua sense mostrar signes de millora. "Veiem més TCA en dones joves i n‘han augmentat considerablement els casos prepúbers", alerta Sara Bujalance, directora de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia. Si abans aquesta entitat rebia trucades només de familiars d’adolescents de secundària, a ella acudeixen cada vegada més els familiars de les nenes de 5è i 6è de primària. "En els últims anys, els TCA en nenes prepúbers s’han doblat: si abans vèiem un de cada 50 casos, ara en veiem un de cada 25", diu Bujalance.

L’últim any, dels 5.000 nous casos que ha atès aquesta associació, entre un 20% i un 25% corresponen a més petits de 14 anys. "Hi influeixen els models de bellesa i la difusió d’aquests a les xarxes socials. Cada vegada s’accedeix abans a les xarxes: l’espectre de l’adolescència s’ha obert una mica tant per dalt com per baix. Veiem fins i tot nenes que no han complert ni els 12 anys. Fa poc ens va arribar una nena de nou anys", alerta Bujalance. Si el 2019 l’edat mitjana de debut d’un TCA en menors d’edat eren els 14 o 15 anys, ara en són els 12 o els 13.

Però, tot i que els TCA afecten majoritàriament el sexe femení, també hi ha homes. Laia Pagès és la mare d’un nen de 12 anys amb anorèxia, trastorn que li va ser diagnosticat als 11. "És un nen amb altes capacitats, molt autoexigent. El TCA és la punta de l’iceberg: ell patia bullying a l’escola i té una autoestima baixa", explica. Va decidir portar el nen al psiquiatre quan va descobrir que amagava la bàscula. Un any després, el nen, pacient de Sant Joan de Déu, no està recuperat i segueix en tractament.

"El meu fill no té mòbil ni xarxes socials. Però rascant, rascant, vam veure que es fixava en imatges de nois grans amb cossos ideals. Un dia li van dir gras a l’escola", explica Pagès. El menor va deixar de menjar i compensava la poca quantitat que menjava pujant i baixant escales. A més, va començar a estar molt irascible i atabalat: de seguida es barallava amb els seus germans. "Descobrir que tenia un TCA va ser un xoc emocional. Vaig pensar: ¿com se m’ha colat això? Els trastorns mentals són destructors per a pacients i famílies, i cada vegada augmenten més", assenyala aquesta mare.

"Estan augmentant els TCA en nenes i nens petits. En concret, hi està havent un augment de l’anorèxia d’origen nerviós. Són, sobretot, nenes de menys de 13 anys que desenvolupen aquest trastorn just abans de la menarquia [primera regla] o en edat prepuberal", certifica el psicòleg Eduardo Serrano, cap de la unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat). Un 15% de les pacients hospitalitzades en aquesta unitat tenen menys de 14 anys; les altres són adolescents. "La nostra hipòtesi és que això es deu a l’augment de les pantalles, de les xarxes socials. Sol coincidir amb l’edat a què els donen el primer mòbil: per exemple, sovint aquest dispositiu és un regal de la primera comunió. I el mòbil significa xarxes socials, comparacions amb altres cossos que no són reals", esgrimeix aquest psicòleg.

L’anorèxia prepuberal es caracteritza per la pràctica de l’esport amb "finalitat compensatòria". Aquest és potser el principal tret que permet als especialistes detectar-la en aquestes menors. "Les anorèxies en edat prepuberal solen caracteritzar-se per un exercici físic compulsiu", assegura Serrano. Sovint es detecta el TCA perquè hi ha un "estancament en el pes i l’alçària" del menor, la qual cosa és un "símptoma" d’una falta d’alimentació adequada.

Nutrició adequada

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Serrano explica que la infantesa és una etapa en què la nutrició adequada és més important que mai. L’anorèxia sol causar retards en la primera regla, així com un risc més gran de tenir osteoporosi en l’edat adulta. "És un període crític", assegura. Com explica Bujalance, els casos de TCA en nenes prepúbers "evolucionen ràpid i són complexos". "Com que són petites, una pèrdua de pes requereix ràpid un ingrés. Sovint en aquests casos trobem complexitat familiar", explica la directora de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia.

Bujalance també assenyala que dins del món dels castells hi ha un índex "més gran de TCA". "L’enxaneta és l’element més simbòlic. Aquestes nenes, a mesura que creixen, se’n van a baix i perden prestigi", relata aquesta especialista. Aquesta realitat és "encara desconeguda, però l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia fa uns anys que treballa amb les colles per identificar les conductes de risc i fer formacions.