Clamor perquè les bombes d’insulina s’universalitzin
Es tracta d’una tecnologia que ajuda a controlar la diabetis, però accedir-hi depèn dels criteris de les comunitats autònomes i els hospitals.
Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, que es commemora el pròxim 14 de novembre, metges i pacients van reclamar ahir que s’acabi amb les desigualtats en l’accés a les noves teràpies i tractaments. Entre aquests, un dels avenços més importants té a veure amb les bombes que subministren automàticament insulina en funció dels nivells de glucosa, destinades als pacients amb diabetis tipus 1. Aquests aparells milloren el control de la malaltia i la qualitat de vida, ja que alliberen els afectats de decidir la dosi d’insulina en situacions de dejuni. Només han d’ajustar-la durant els menjars.
Aquests dispositius estan indicats per a pacients amb diabetis tipus 1 mal controlada, però accedir-hi és limitat i desigual entre unes comunitats autònomes i d’altres i, fins i tot, entre hospitals d’un mateix territori. "N’hi ha alguns que tenen criteris d’indicació més estrictes, perquè la dotació econòmica del seu centre és menor, i altres que són més generosos, cosa que fa que l’accessibilitat sigui dispar", va denunciar Antonio Pérez, president de la Fundació de la Societat Espanyola de Diabetis (FSED).
Per acabar amb aquestes inequitats, la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE), que representa els pacients, demana que les bombes d’insulina –sistemes de nansa tancada, pel seu nom tècnic– s’incloguin en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, sota un criteri únic de prescripció per a totes les persones insulinodependents que ho precisin. I la seva petició compta amb el suport de les principals societats mèdiques amb especialistes en diabetis.
"Hem començat la casa per la teulada, implantant el sistema abans que hi hagi un criteri únic de prescripció, cosa que genera inequitats, per això proposem que formin part de la cartera comuna", va explicar Juan Francisco Perán, president de la FEDE.
Incidència
Al seu torn, el doctor Pérez va remarcar que la "diabetis continua tenint una visibilitat social i en el sistema sanitari molt per sota del que li correspondria per la xifra de persones que cada any són diagnosticades, les complicacions associades a la malaltia i les repercussions socioeconòmiques que comporta".
De fet, Espanya és el segon país de la UE amb més diabètics, només per darrere d’Alemanya. També és una malaltia que va en augment degut, sobretot, al creixement de l’obesitat i el sedentarisme. Es calcula que a Espanya hi ha gairebé sis milions de persones amb diabetis, cosa que implica que la prevalença s’ha incrementat més del 40% des del 2019 i arriba al 14,8% de la població, la segona taxa més alta d’Europa, on la mitjana és de 9,2%.
Notícies relacionadesEs tracta d’una estimació que no inclou tots els afectats perquè es calcula que gairebé la meitat de persones, sobretot amb diabetis de tipus 2, no estan diagnosticades a causa que és una malaltia que en un inici no dona símptomes.
Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, que es commemora el 14 de novembre sota el lema Diabetis i benestar, la Societat Espanyola de Diabetis (SET) i la seva Fundació (FSED) portaran a terme una sèrie d’activitats informatives i divulgatives sobre la malaltia a Santiago de Compostel·la durant dues jornades consecutives.
- Nou recurs tàctic del barça La hipnòtica trampa de Flick
- Fons europeus Una cooperativa rep 40 milions de la UE per a 350 pisos socials
- Una generació de vidre de ferro
- Consum d’electricitat La producció rècord dels pantans que guarden energia cobreix les renovables
- La tromba a l’aeroport del Prat nega les pistes, la T1 i el pàrquing