El Govern aposta per prevenir abans que enderrocar edificis en zona inundable
L’Executiu català manté el seu pla per revisar els mapes segons els nous factors de risc / També millorarà els protocols d’emergències sobre l’enviament d’alertes i les restriccions de mobilitat
Catalunya revisarà l’operació de resposta a les pluges torrencials i inundacions. La tragèdia de València i els xàfecs de dilluns passat han sigut el detonant perquè el Govern presenti un pla de diverses arestes que s’haurà de desenvolupar en els pròxims anys. "Hem d’estar preparats per reduir riscos i prendre decisions amb la màxima prudència", va assegurar ahir Sílvia Paneque, portaveu de l’Executiu i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
En concret, Salvador Illa ha encarregat diversos informes i plans que impliquen diverses conselleries. En primer lloc, es revisaran les activitats que es realitzen en zones inundables. Sobre aquesta qüestió, la prioritat de la Generalitat serà protegir-les, tot i que, com a última opció, en casos concrets no es descarta haver de traslladar-ne algunes. Alhora es reavaluaran els mapes de terrenys inundables per adaptar-los a la realitat. També es milloraran els protocols d’emergències de Protecció Civil i s’obligarà tots els municipis de Catalunya a disposar d’un pla antiinundació. A més, es donaran ajudes a les persones afectades per l’episodi de dilluns.
Durant els últims dies s’han tornat a posar en el centre del debat les àrees inundables existents, que a Catalunya inclouen un 15% de la superfície. ¿Què s’ha de fer amb el que ja està construït en aquest terreny, siguin edificis o infraestructures? Paneque va preferir ahir no donar encara una resposta concreta sobre cada cas, ja que primer s’haurà d’analitzar què es fa en aquestes zones de risc. "L’objectiu és garantir que les activitats econòmiques no es realitzen en llocs en els quals hi hagi perill", afirma Paneque.
La consellera va defensar que la seva intenció no és "desconstruir" ni demolir res, sinó buscar la manera de protegir aquestes activitats perquè siguin segures: "El primer que s’intentarà abordar són mesures que redueixin la inundabilitat". "Es poden instal·lar murs de contenció, motes, canalitzacions o millorar l’autoprotecció", va precisar. No obstant, Paneque va reconèixer que en determinades situacions serà impossible aplicar mesures correctores. "Per a aquests casos no es descarta traslladar l’activitat", va afirmar.
De moment, l’Executiu ha optat per no esmentar casos concrets com podrien ser alguns projectes urbanístics en marxa, la línia R1 de Rodalies al Maresme o l’aeroport de Barcelona. Preguntada sobre les més de 200 escoles i 50 residències d’avis en zona inundable, el pla és esperar a aquestes anàlisis que s’han encarregat. En concret sobre les residències, la dirigent va comentar ahir que es poden aplicar mesures per protegir els usuaris com traslladar-los a plantes superiors. "El risc zero no existeix, però hem de minimitzar-lo tant com sigui possible", va afirmar.
Revisar protocols
La Generalitat també revisarà els protocols del Departament d’Interior davant emergències com la d’aquest dilluns. En línies generals, el Govern considera que les mesures preses durant la tempesta van funcionar bé. L’Executiu entén que les alertes enviades a través dels telèfons mòbils es van enviar en el moment oportú i que la mobilitat es va restringir quan va ser necessari. "Però sempre es pot millorar l’excel·lència i l’eficàcia", va admetre la portaveu. En aquest cas, s’avaluaran de nou els passos que se segueixen per aturar activitats o activar mesures de prevenció. En aquest sentit, fonts de la conselleria assenyalen que més val ser caut i enviar un avís tot i que després no acabi passant res greu. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC-Meteocat) està actualitzant el seu sistema d’avisos –que es tradueix en l’aplicació del pla Inuncat– per adaptar-los al canvi climàtic.
Nous factors de risc
Actualment, el 15% de la superfície de Catalunya és oficialment una àrea amb risc d’inundació i en ella viuen més de 750.000 persones. Però aquestes xifres poden canviar quan l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) tingui preparat un nou mapa de risc. En la cartografia existent encara no s’inclouen alguns barrancs i rieres. A més, algunes veus consultades suggereixen que els períodes de retorn (és a dir, el temps en què es calcula estadísticament que un fenomen triga a repetir-se) no estan adaptats a la realitat climàtica actual. Amb aquestes premisses es presentaran uns mapes amb els factors de risc revisats que delimitaran les zones inundables al detall.
El Govern treballa per donar resposta amb paquets d’ajudes a agricultors, activitats econòmiques i, en resum, territoris afectats per les pluges torrencials. En el cas d’aquest dilluns, les subvencions les rebran persones de les comarques de l’Ebre i també els agricultors del parc agrari del Baix Llobregat, on alguns cultius van quedar negats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim