Tots els municipis hauran de tenir un pla d’emergències

Fins ara només hi estaven obligades les 521 localitats catalanes amb més risc

El president de la Generalitat, Salvador Illa, este miércoles en el Parlament.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, este miércoles en el Parlament. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El Govern de Salvador Illa ha intepretat aquesta dana com una advertència. Per aquesta raó ahir va presentar un pla de diverses potes que haurà de servir per donar una millor resposta a futures inundacions a Catalunya. El primer objectiu que s’ha proposat l’Executiu català és que tots els municipis disposin d’un pla d’emergències davant possibles afectacions. Fins ara, només hi estaven obligades les 521 localitats en les quals hi havia risc d’inundació.

No obstant, Sílvia Paneque, portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, va anunciar que d’aquí dos anys l’hauran de tenir en vigor tots els pobles i ciutats de Catalunya tot i que el risc d’inundació sigui baix o inexistent.

Per al Departament d’Interior i Seguretat Pública és important que no només les localitats en risc d’inundació tinguin aquest protocol de resposta a una emergència perquè fruit de la revisió que la Generalitat està fent del mapa de zones inundables de Catalunya terrenys que avui no es consideren inundables poden passar a ser-ho. L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i el Meteocat (Servei Meteorològic) estan analitzant actualment les zones inundables tenint en compte les conseqüències de la crisi climàtica. Per tant, és possible que es cataloguin més àrees en perill que encara no consten com a tals.

Actualment, segons dades de Protecció Civil, 297 localitats de les 521 que estaven obligades tenir-lo no disposen del pla contra inundacions en vigor. Això suposa que un 57% de les ciutats i els pobles que l’han d’elaborar o revisar no ho han fet. "Col·laborarem amb el món municipal perquè tots els ajuntaments [no només els que l’havien d’elaborar per llei] tinguin aquests plans d’emergència en un termini de dos anys", va assegurar Paneque.

En molts casos, els pobles i les ciutats sí que disposen d’un document però el tenen caducat, pendent de revisar. De tota manera, sí que hi ha alguns ajuntaments que no tenen cap pla, com és el cas de Badalona, Rubí, Montcada i Reixac i Piera.

Protocols revisables

Notícies relacionades

Fonts de Protecció Civil detallen que aquests plans són essencials per reaccionar davant una emergència. S’hi detalla com han d’actuar els responsables d’equipaments públics i edificis com escoles, residències d’avis i centres sanitaris. En funció de quina sigui la situació, es cancel·len o no algunes activitats. No obstant, si no hi ha un pla en vigor, les autoritats poden veure’s obligades a improvisar.

La idea del Govern català és acompanyar els municipis perquè puguin redactar aquests plans avalats pels tècnics de Protecció Civil. Paneque va especificar que l’objectiu no és assenyalar els consistoris que no els tenen a punt, sinó donar-los recursos perquè puguin ultimar aquests documents clau.