El 21% de víctimes d’assetjament escolar en línia s’han intentat suïcidar

Trencar la fèrria llei del silenci és fonamental per acabar amb l’assetjament a les aules. No obstant, moltes víctimes no s’atreveixen a denunciar el seu calvari. A més, hi ha testimonis que ho veuen tot però no acorralen l’assetjador i moltes direccions escolars segueixen ocultant casos perquè no ho saben gestionar bé. Si regna el silenci, ningú pot actuar. No obstant, més de la meitat de les víctimes de ciberbullying (assetjament virtual a través de mòbils i altres dispositius) no s’atreveixen a explicar el seu calvari. El secretisme és més gran que en la fustigació presencial: el 55% davant el 38%. Lluny de ser coses de nens, el ciberbullying afecta la salut mental: El 21% de les víctimes i el 25% dels seus assetjadors han intentat suïcidar-se.

Aquestes són algunes dades incloses en un ambiciós informe universitari que es va publicar l’any passat. Amb motiu de la celebració per part de la Unesco del dia internacional contra la violència i l’assetjament escolar (primer dijous de novembre), les autores van difondre ahir la part relacionada amb el ciberbullying. Portat a terme per un grup d’investigadores de la facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i impulsat per la Fundació ColaCao, l’estudi va comptar amb la participació de 21.000 estudiants (des de 4t de primària fins a 4t d’ESO) de 325 centres públics i concertats de les 17 autonomies.

Un a cada classe

La investigació revela que, igual com l’assetjament presencial, en el ciberbullying els que el fan tenen tres maneres bàsiques d’actuar: explicar mentides o llançar rumors sobre les seves víctimes, criticar el seu aspecte físic i ridiculitzar-les amb malnoms i burles. El problema –recorden les autores– és que l’assetjament online no es limita a l’horari escolar, com passa amb el presencial, sinó que s’estén durant tot el dia de la mà dels mòbils i la tecnologia. A cada aula hi ha un alumne que participa en aquest tipus de fustigació amb una freqüència d’un parell de vegades o tres al mes com a mínim.

A més dels rumors sobre les víctimes, les crítiques al seu aspecte físic i ridiculitzar-les amb malnoms, altres situacions preocupants són l’enviament o la publicació de fotos o vídeos sense permís, trucar de forma anònima per amenaçar o fer por, agafar el mòbil de la persona assetjada i enviar missatges, així com el pirateig del seu perfil a les xarxes socials.

"Els programes contra l’assetjament escolar han de prevenir també la seva actual extensió a través de dispositius digitals, que augmenten la seva gravetat al fer que les víctimes el pateixin de manera permanent i sense poder trobar un lloc segur que ho aturi. És un tipus d’assetjament que inhibeix l’empatia dels que l’exerceixen i potencia un anonimat i impunitat de greus conseqüències", adverteix María José Díaz-Aguado, directora de la investigació i de la unitat de Psicologia Preventiva de la Universitat Complutense (Madrid).

Mentre més de la meitat de les víctimes d’assetjament online callen, l’altre percentatge que sí que denuncia el seu calvari ho fa, majoritàriament, davant les seves amistats (78%). Les altres figures a les quals recorren per desfogar-se són la mare (68%) i el pare (58%).

Autolesions

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Quan es va publicar l’informe, el 2023, una de les dades que més van cridar l’atenció va ser la de la relació directa entre l’assetjament a les aules i la salut mental. La investigació va confirmar que l’exposició a la violència –ja sigui presencial o virtual– incrementa el risc de fer servir la violència contra un mateix. Les dades van revelar que el 20% de víctimes de bullying i el 17% d’agressors havien intentat suïcidar-se. En el ciberassetjament, les xifres són més altes. Un de cada quatre assetjadors reconeixen haver intentat treure’s la vida alguna vegada (24,9%), i en el cas de les víctimes, una de cada 5 (21,1%).

El 2021 es van suïcidar a Espanya 53 joves entre 15 i 19 anys. El 2022 en van ser 75. Segons va explicar a EL PERIÓDICO el psiquiatre i autor de Romper el silencio Enric Armengou, el bullying és un dels senyals vermells que han de tenir en compte les famílies de cara a prevenir suïcidis adolescents.