Aitor Moll lliga la independència dels mitjans a rendibilitat

El periodisme aborda un dels reptes més majúsculs de la seva història: preservar el rigor i la independència davant la creixent amenaça de la desinformació i el populisme, que campen al seu aire pel ciberespai. Aquest desafiament va ser el gran objecte de debat de la jornada La independència i credibilitat dels mitjans en l’era de la desinformació, que van organitzar ahir l’Observatori de Mitjans i la Fundació Bancària La Caixa al Palau Macaya de Barcelona, i en la qual van aportar la seva perspectiva en una taula rodona els representants d’alguns dels grans grups de comunicació del país, com Prensa Ibérica –editora d’EL PERIÓDICO–, Grupo Prisa, Grupo Godó i el diari Ara.

Un repte titànic en el qual resulta clau el rol de l’editor, tal com es va encarregar de reivindicar Aitor Moll, conseller delegat de Prensa Ibérica, grup de comunicació que destaca per la seva naturalesa familiar, de les poques excepcions en el panorama mediàtic espanyol. "L’editor posa per davant l’interès dels periodistes per sobre fins i tot de la qüestió econòmica", va destacar Moll. I va exposar la gran clau per garantir la plena autonomia dels mitjans: "Només podrem tenir empreses independents si són econòmicament sostenibles".

Va compartir aquesta màxima el CEO de Grupo Prisa, Carlos Núñez, per a qui és imprescindible fomentar "la mentalitat de negoci" dels periodistes, un nou element que ha de formar part de la seva realitat quotidiana com a "mecanisme d’autogestió, com ja ho fan els llibres d’estil". "El que està més en risc és la sostenibilitat del model econòmic, amb tot el que ha suposat l’aparició de les xarxes socials", va remarcar Núñez en l’acte moderat per Elena Herrero-Beaumont, directora d’Ethosfera i codirectora de l’observatori.

Un full de ruta imprescindible per fer front a l’amenaça que s’expandeix des de les xarxes socials, "que no es fan responsables dels continguts que publiquen, només tenen audiència, publicitat i beneficis" i "puntuen més" abans la seva facilitat per "viralitzar-se", va incidir Carlos Godó, conseller delegat del Grupo Godó.

Un futur optimista

I al pensar en el futur, de nou, la necessitat de conciliar l’essència periodística amb els rigors dels nous models econòmics, ja que, malgrat tenir l’audiència més gran de la història, a Espanya preval una cultura popular en la qual "costa molt pagar pel contingut", a més del fet que "per atraure anunciants es competeix amb monstres digitals, que en ocasions operen il·lícitament", va remarcar Núñez.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 70 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

"La clau és saber separar-nos de les xarxes i que el ciutadà també sàpiga separar-nos de les xarxes. Perquè fins i tot tenint més audiència que mai, el model està més compromès que mai", va concloure el CEO de Prisa, sintetitzant el sentir dels participants.

Malgrat tot, hi ha optimisme generalitzat, com va quedar reflectit en la intervenció de Fernando Rodés, president del consell editorial del diari Ara, per a qui, malgrat que als diaris de tota la vida els toca "competir en un règim de desavantatge absolut", no hi ha cap dubte que "els millors anys del periodisme estan per arribar".