La dana ha afectat 845.000 persones de 68 municipis valencians

L’episodi de la dana de l’octubre del 2024 passarà a la història per l’impacte humà de la devastació: 211 morts al País Valencià –més set a Albacete i un a Màlaga–, segons el balanç d’ahir, als quals encara es pot sumar l’important nombre de desapareguts. Amb tot, una altra xifra que dibuixa l’amplitud dels danys és la d’afectats, descomunal a causa de la magnitud del territori on es va desbordar l’aigua, de punta a punta de tres comarques valencianes: la Plana d’Utiel-Requena, la Ribera i, especialment, l’Horta Sud.

Tenint en compte la població dels 68 municipis més tocats per la dana, la població afectada directament o indirectament arriba a la xifra de 845.371 ciutadans, incloent-hi les pedanies de València. És una xifra que supera tota la població de la capital, la tercera ciutat d’Espanya, un 31,8% del total de la província de València. Si s’amplia el focus i se centra l’atenció en els municipis amb una afectació més gran, les 32 ciutats amb danys severs sumen 535.479 habitants.

Imatges de satèl·lit

Aquestes dades són aproximatives, però la ciència està aportant altres anàlisis que permeten ampliar el focus i traçar un estudi dels danys una mica més afinat gràcies a les imatges dels satèl·lits Copernicus. Aquesta eina de la Unió Europea per a la prevenció i anàlisi d’emergències com les actuals inundacions o incendis forestals es va activar després de la catàstrofe i continua donant llum sobre els danys causats.

Dimecres a la matinada, els Copernicus van fer una nova escombrada arran de la qual va actualitzar algunes dades de sinistralitat. Els satèl·lits acoten les àrees afectades que cal analitzar a les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, la Ribera i l’Horta Sud. Tres zones on en total resideixen més de 500.000 persones, xifra a la qual caldria sumar les que treballen en els molts polígons industrials i centres comercials que esquitxen aquests municipis i que no es computen en l’estudi.

D’aquest mig milió de persones n’hi ha unes 75.000 que haurien quedat afectades per les avingudes d’aigua, gairebé un 15% del total. Per mida, l’impacte més gran es concentra en aquesta àrea metropolitana de València, on hi ha 62.000 persones que haurien patit de manera directa les conseqüències de la dana dels 390.000 habitants d’aquesta zona. En aquest sector és on més han ampliat la informació els Copernicus, cosa que permet ubicar els estralls de la riuada. Aquests grans danys s’estenen des de Beniparrell cap al nord, fins a arribar al nou curs del Túria, i amb la pista de Silla com a límit. Paiporta i els polígons de Riba-roja són les altres zones zero que es detecten des de l’aire.

A la Ribera, els afectats són 11.000 dels 87.000 residents, amb Algemesí com a epicentre. Els Copernicus també recullen els danys generats a l’Alcúdia i a Carlet, si bé es van concentrar en zones industrials. Pel que fa a Utiel, l’estudi detecta 1.300 afectats dels 27.000 habitants totals del sector analitzat. Respecte a danys en infraestructures, aquestes anàlisis preliminars assenyalen més de 650 quilòmetres de carreteres malmeses o destruïdes i uns 20 quilòmetres de vies de ferrocarril.

Cambra València acaba de publicar un estudi preliminar en què divideix la llista de municipis en quatre grups. Hi ha l’anomenada zona zero, on s’integren Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Xiva, Llocnou, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Utiel i el barri de la Torre, a València.

220.000 llocs de treball afectats

Notícies relacionades

El temporal ha deixat al seu pas gairebé 135.000 finques sinistrades

"Ho he perdut tot"

Aquesta gran densitat humana també s’encavalca amb una ingent activitat empresarial i un pes econòmic que diversifica l’impacte de la tragèdia. Sobretot pels problemes de mobilitat que els desperfectes de les avingudes d’aigua provocaran durant força mesos en carreteres i línies ferroviàries. Segons un estudi de Cambra València, solament els 32 municipis més afectats sumen 220.000 llocs de treball i un PIB de 13.307 milions.

La indústria té 4.119 empreses, que s’han vist àmpliament afectades pel mal de l’aigua als polígons industrials. S’hi sumen 6.000 empreses de construcció i 38.431 firmes de serveis, especialment comerços, gairebé 18.500.