"Ho he perdut tot"

«Som vius i ho podem explicar: n’hem d’estar agraïts», diu Granjero

El municipi de Xiva, a la comarca de la Foia de Bunyol, ha desallotjat uns quants carrers pel risc que s’ensorrin algunes finques. Dos veïns d’aquesta localitat valenciana expliquen que l’aigua va esborrar de cop les seves cases, a tocar de la rambla.

"Ho he perdut tot"
3
Es llegeix en minuts
Gonzalo Sánchez

Xiva està partida pel mig. Al Kamran la riuada se li ha emportat la casa. No hi ha envans, no hi ha pilars, no hi ha res. Al John li va passar el mateix: "Va començar a tremolar molt fort i vaig treure el meu fill com vaig poder, amb l’aigua a la cintura. Al cap de poca estona vam veure com tot s’enfonsava i el riu s’emportava la casa", explica.

Són testimonis de dos veïns amb cases veïnes a la rambla de Poio, una zona que sembla que hagi sigut bombardejada. L’ajuntament ha hagut de desallotjar uns quants carrers i estima que s’hauran de demolir més 20 cases. També ha demanat "ajuda urgent" a constructores i arquitectes per apuntalar-les i que no en caiguin més. Xiva cau a trossos i sembla difícil imaginar un futur més enllà de demà en aquesta localitat.

Per partida doble

L’aigua ha castigat per partida doble el Kamran. Aquest pakistanès tenia una botiga d’alimentació davant de casa, a l’altre costat de la rambla. La riuada ha tombat fins i tot el pont que les separava. "La botiga està molt malament", diu amb els ulls negats.

El Kamran és un de tants que ara viu a l’habitació d’un motel de Xiva habilitat per l’ajuntament, i espera trobar aviat una casa o que el mateix consistori li faciliti alguna cosa. Fa uns quants dies que s’alimenta a base de brioixeria industrial, ja que és musulmà i entre el proveïment no hi ha carn halal.

El Kamran era a la botiga quan el riu va començar a créixer, i la seva dona i la seva filla, a casa seva. Va veure amb impotència, des de l’altre costat del riu, com l’aigua s’emportava tota la planta baixa de la vivenda. "La meva dona va agafar la nostra filla i la va pujar a la tercera planta. Van ser hores molt tenses", diu.

En aquesta planta ja no li queda res, i la botiga també està molt afectada. Amb ajuda dels veïns està traient estris, però queda molt per fer. El pont de pedra que separa la botiga i casa seva està rebentat, i els efectius d’emergències s’afanyen a construir-ne un de metall provisional amb un cartell que diu: "Pas màxim vuit persones".

"Demoliran la casa. L’ajuntament no m’ho ha dit però és evident que l’han de tirar a terra", explica. El paisatge a tota la rambla és desolador: totes les cases tenen murs rebentats i l’aigua els ha clavat una mossegada que les ha deixades trontollant.

Notícies relacionades

"Les parets van tremolar"

John Granjero, un colombià que fa anys que viu a Xiva, va trobar la solidaritat d’una veïna anomenada Rosalía, que li va oferir casa seva per viure. Aquesta casa al costat de la rambla, però, gairebé es converteix en la seva tomba. Quan va arribar l’aigua, el John es va veure en una ratera amb la seva dona i el seu fill de 5 anys. "Corríem d’un costat a l’altre sense saber per on sortir perquè les parets tremolaven", diu. Va decidir obrir la porta principal, i això va causar la inundació de la casa en segons. Va agafar el seu fill, i amb l’aigua a la cintura es va escapar per on va poder amb la seva dona. Va ser una estona abans que la riuada s’emportés l’estructura de la vivenda. "Ho hem perdut tot, però som vius i ho podem explicar", assenyala el jove. Ara estan centrats a aconseguir que l’ambaixada colombiana, que els està recolzant, els enviï una còpia del passaport. També té por que, per ser immigrant, el Govern deixi d’ajudar-los.