El Besòs i la resiliència climàtica

Així, si traduïm aquesta màxima al nostre context mediterrani, el principal taló d’Aquil·les per al nostre entorn, els nostres espais naturals, la nostra biodiversitat, així com per a també la mateixa vida i economia és la política d’aigua.

Catalunya pateix una sequera que ja s’allarga més de tres anys. L’estrès hídric no només l’han viscut empreses i famílies. També l’han patit espais naturals, rius, aiguamolls. I la perspectiva és que aquest estrès ambiental per la falta d’aigua vagi a més, en un escenari que pot significar un canvi més accelerat dels nostres boscos, zones naturals i el nostre paisatge.

Al seu torn, necessitem fer possible que l’aigua regenerada, l’aigua tractada de les aigües residuals, passi a ser una oportunitat per a usos industrials que no necessiten aigua d’alta qualitat; per obrir l’obligació que tota nova construcció tingui una doble xarxa d’aigua; per a l’ús d’aigües regenerades als banys de les llars; per al manteniment i reg de zones verdes; i, el més rellevant, per garantir que determinades zones amb valors ambientals i en biodiversitat es mantinguin i s’ampliïn.

En paral·lel, Catalunya ha viscut un petit miracle de recuperació d’un riu: el Besòs. Tots els qui hem sigut veïns i crescut entorn del Besòs sabem com l’espai ha passat de ser una quasi claveguera a cel obert a ser un riu on es multiplica la biodiversitat i representa un espai d’oci per a centenars de milers de persones que habiten els entorns, en àrees denses i amb falta d’espais verds. Aquest miracle és fruit de decisions del passat. Es va contemplar el soterrament del riu, però l’opció triada va ser garantir un espai on el riu ha acabat jugant un paper central en la recuperació de la biodiversitat i la millora de la qualitat de vida de milers de persones.

Doncs bé, en aquest context, és un factor determinant garantir que els plans per fer aigua regenerada al Besòs deixin d’estar en stand by i passin a tenir pressupost.

L’última sequera no s’hauria pogut afrontar sense la planta d’aigua regenerada del Llobregat. Una sequera que ha sigut més greu que les anteriors, i m’atreveixo a dir que menys que la següent. Simplement, no hauríem resistit.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

Avui, es tracta de definir uns compromisos que no només redoblin la resiliència, sinó que també garanteixin el subministrament per a famílies i empreses i el canvi d’usos per a un ús més gran de l’aigua regenerada. Seria poc responsable no garantir la resiliència de l’àrea metropolitana de Barcelona, estretament vinculada a la planificació en matèria d’aigua regenerada.

Finalment ens atrevim a somiar. El riu Besòs ha sigut protagonista d’un espai de biodiversitat. Al seu torn, el sistema deltaic va acabar sepultat sobre zones industrials i residencials. Però és cert que avui, amb intervenció i decisió, es podria fer que espais pròxims a la desembocadura apareguessin com a noves zones humides, on mantenir i incrementar la biodiversitat. Noves zones humides que són els espais amb més biodiversitat. Aquesta estratègia de resiliència només és possible amb noves polítiques en matèria d’aigua, particularment amb aigua regenerada, orientada a guanyar els espais esmentats.