Gestió hídrica a Catalunya

Empreses i ajuntaments capten un total de 3,6 hm3 del Besòs a l’any

Segons les concessions actuals, poden fer-la servir per a usos urbans com el reg i la neteja, i també per a finalitats industrials i agrícoles

Estendre la regeneració d’aigua ha de servir per millorar els processos de restauració del riu

Encara hi ha moltes preguntes per respondre, com ara si cal eliminar espècies invasores

Empreses i ajuntaments capten un total de 3,6 hm3 del Besòs a l’any
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

3,6 hectòmetres cúbics cada any. És la quantitat que empreses i ajuntaments poden extreure del riu Besòs i els seus aqüífers segons les concessions actuals. En xifres absolutes, suposa un volum d’aigua relativament baix: equival a la capacitat màxima de l’embassament de Foix, que actualment és ple a vessar. Però si es té en compte que el cabal del Besòs és bastant baix, d’entre 7 i 9 metres cúbics per segon, es tracta d’una quantitat d’aigua considerable.

En total, segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) recollides per EL PERIÓDICO, en el registre hi consten inscrits 133 aprofitaments d’aigua. ¿Per a què s’utilitza, però, l’aigua del riu? Una part es potabilitza a la planta potabilitzadora de Trinitat, gestionada per Aigües de Barcelona, i serveix per proveir llars. En altres casos, la fan servir ajuntaments per a usos urbans com el reg. També hi ha una petita porció destinada als usos agrícoles i la resta és per a usos industrials.

Aquestes captacions, en la majoria de casos, són subterrànies. O sigui que l’aigua s’extreu de l’aqüífer. D’aquesta manera, té més bona qualitat, ja que s’ha filtrat al penetrar a la terra. Tot i així, hi ha alguna excepció al tram final del riu Congost i a la riera de Vallcarca: en aquests punts es produeixen captacions superficials, directament del curs del riu. Albert Solà, del Consorci Besòs-Tordera, afirma que millorar l’estat de l’aigua del riu Besòs ha de ser un dels reptes més urgents que cal abordar si es pretén generalitzar l’ús d’aquest riu per al proveïment urbà.

Una de les mesures suggerides és estendre la regeneració d’aigua i aplicar aquest sanejament extra a les principals depuradores que aboquen aigua al riu. Es pot recordar que tot el cabal del Besòs depèn de les depuradores: el riu seria sec durant molts mesos de l’any si les depuradores no hi dipositessin l’aigua residual tractada.

Aquest fet, però, sumat als riscos d’abocament químic, com els que hi ha hagut a Montornès del Vallès i Polinyà del Vallès en els últims anys, converteixen el Besòs en un recurs fràgil i vulnerable. Solà remarca que el Besòs no només ha de ser un riu potabilitzable, sinó que també ho ha de semblar: "Cal apostar per projectes de renaturalització i fomentar la recuperació ambiental i la biodiversitat". Aquestes mesures també promouran la millora de la qualitat de l’aire.

A Santa Coloma de Gramenet fa anys que està en marxa un pla de restauració, amb la instal·lació de llacunes inundables. Malgrat això, es tracta d’actuacions aïllades. El que reclama Solà és un pla conjunt: "Es podria invertir una part dels diners destinats a la preservació ambiental del Besòs a redactar un pla de consens perquè tothom actuï en la mateixa direcció".

Encara hi ha moltes decisions per prendre sobre com s’ha de gestionar el riu. ¿Cal eliminar espècies invasores? ¿S’ha de restringir l’accés del ciutadans en certs punts clau? ¿És possible recuperar el bosc de ribera? Són preguntes a les quals s’ha de respondre de manera conjunta, segons l’opinió del gerent del consorci.

A més de regenerar l’aigua abans que s’aboqui al riu i d’impulsar millores ambientals, hi ha diversos experts que consideren que és imprescindible crear nous dipòsits per frenar els possibles accidents químics, que en un futur poden posar en perill l’engranatge de potabilització de l’aigua del Besòs.

A mitjà termini, tots els agents que estan implicats en la gestió del Besòs coincideixen a remarcar la importància que representa reduir els desastres ecològics. Aquests episodis recurrents no només amenacen el desenvolupament del Besòs com a aixeta metropolitana potable, sinó també els projectes de renaturalització, que han facilitat fites com la presència esporàdica d’animals com el blauet o la llúdria.

Un abocador

Notícies relacionades

El repte al Besòs és ara especialment complex. Fa trenta anys es va iniciar la recuperació del riu, que s’havia convertit pràcticament en un abocador. Ara, però, aquest curs d’aigua ha de trobar l’equilibri que permeti sostenir els diferents usos. L’Administració pretén que el Besòs sigui una font de proveïment d’aigua, un riu més naturalitzat i amb una aigua millor, una àrea verda en la qual passegin milers de persones i un eix vertebrador de municipis i indústries.

Algunes de les empreses, que ja han emprès accions per adaptar-se a les necessitats del riu i que són les primeres interessades a aconseguir que el Besòs millori, afirmen des dels ajuntaments de la zona, encara tenen marge per garantir més seguretat en previsió d’incidents químics.