Dades de l’INE
Espanya s’acosta als 49 milions d’habitants per la immigració
L’increment de residents marca un rècord per l’arribada de població d’altres països, sobretot colombians i marroquins. La població nascuda a Espanya va disminuir en 3.442 persones.
La població que viu a Espanya ja s’acosta als 49 milions d’habitants. En concret, l’1 d’octubre passat hi havia 48.946.035 residents al país, segons l’estadística contínua de població (ECP) publicada ahir per l’INE. Es tracta del màxim nombre d’habitants a Espanya registrat des del 1971 –l’any d’inici de l’estadística–. El rècord es deu a un creixement ininterromput de la població, el motor de tracció del qual és la immigració, des de l’últim trimestre del 2021, una vegada superada la fase més dura de la pandèmia.
En els dos anys següents, el 2022 i el 2023, la població va augmentar més de mig milió cada any, mentre que el 2024 el creixement interanual ha sigut de 425.801 persones, de les quals 134.890 han escollit Espanya per residir en el tercer trimestre.
El creixement poblacional es deu al fet que el país és destí, especialment en els últims anys i una vegada superades les crisis econòmica i de la covid, de la migració internacional, mentre que la població nascuda a Espanya mostra una tendència a la disminució degut, fonamentalment, a la caiguda de la natalitat. En concret, segons l’estadística de l’INE, en l’últim trimestre, la població nascuda a Espanya va disminuir en 3.442 persones, mentre que la població nascuda a l’estranger va pujar en 138.332 persones.
Viatges d’anada i tornada
D’aquesta manera, dels gairebé 49 milions d’habitants, més de 39.700.000 han nascut a Espanya i més de nou milions a l’estranger, el 18,7%. Molts d’ells han adquirit la nacionalitat espanyola, per la qual cosa ascendeixen a més de 42 milions les persones amb documentació espanyola i a 6,7 milions els residents que tenen nacionalitat estrangera.
Les principals nacionalitats dels immigrants durant el tercer trimestre del 2024 van ser la colombiana (amb 34.600 arribades a Espanya) i la marroquina (25.500). En aquest context, la major part d’emigrants van ser espanyols (amb 10.100 sortides), seguits de marroquins (7.600) i colombians (6.600), cosa que indica que milers de persones dels dos països resideixen a Espanya un temps però després marxen, o bé als seus països d’origen o bé a altres territoris.
Les que més creixen
Notícies relacionadesDurant l’últim trimestre, la població va créixer a totes les comunitats i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. No obstant, els increments més grans es van registrar a la Comunitat Valenciana (0,54% més), la Comunitat de Madrid (0,46%) i Catalunya (0,39%), per sobre de la mitjana, que es va situar en 0,28% més. L’augment més baix es va registrar a Extremadura (0,02 més), Melilla (0,06) i Andalusia (0,06).
Així mateix, les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística indiquen que el nombre de llars es va situar en 19.430.660 l’1 d’octubre del 2024, amb un augment de 52.913 durant el tercer trimestre del 2024.
- Mobilització del món musical Serrat i Estopa, units per València
- Abusos sexuals en l’església Primera condemna per pederàstia contra un monjo de Montserrat
- La recuperació d’una estrella blaugrana ¿Què li passa a Salma Paralluelo?
- Planificació territorial Més de 40 càmpings es troben en zona inundable
- URBANISME El 32% de ciutats de BCN excedeix la densitat "òptima" per viure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- A fons Com netejar alfombres a casa
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Ciment En un lloc segur
- PP valencià ¿Per què no dimitirà Mazón?