L’ONU demana que s’accelerin les mesures contra inundacions

Espanya acaba de ser testimoni, amb el que ha passat amb la dana a València, de la catàstrofe que poden desencadenar unes pluges torrencials i una inundació extrema. El 2022, al Pakistan, un monsó alimentat pel canvi climàtic també va ocasionar inundacions catastròfiques que van deixar més de 1.700 morts i més de 30 milions de desplaçats. I el 2021, a les veïnes Alemanya i Bèlgica, més de 200 persones van perdre la vida després d’un altre episodi de pluges torrencials extremes. Segons apunta un nou informe de les Nacions Unides, tota aquesta reguera d’esdeveniments demostra la importància d’accelerar al més aviat possible les mesures d’adaptació davant aquest tipus de fenòmens meteorològics extrems. Sobretot ara que sabem que, a causa de la progressió de la crisi climàtica, aniran a més. "Per cada milió invertit en prevenció se n’estalvien fins a 14 en danys", argumenta l’anàlisi publicada ahir.

L’informe es presenta sota el títol Come hell and high water, una expressió anglosaxona que s’utilitza popularment quan es pretén aconseguir alguna cosa "costi el que costi", però que, en aquest cas, fa una al·lusió directa a la necessitat d’accelerar els plans d’adaptació davant els desastres relacionats amb les aigües, perquè altrament, tal com hem vist en els últims anys, es pot desencadenar l’infern. Segons l’anàlisi, liderada per un grup internacional d’experts, "les inundacions destaquen com el risc climàtic més comú a les àrees urbanes" d’arreu del món. Els registres demostren, a més, que el seu impacte és molt més elevat als països del sud global, on la falta de recursos econòmics i el mal estat de les infraestructures exposa la població a riscos encara més grans.

L’arribada de pluges torrencials no es pot evitar, però sí que es poden prendre mesures per reduir-ne l’impacte al terreny i protegir la població d’un desastre. L’informe calcula que la implementació d’aquestes mesures, si bé d’entrada pot ser costosa, a la llarga surt rendible. Les anàlisis suggereixen que "per cada 1.000 milions invertits en adaptació contra inundacions es poden estalviar entre 10.000 i 14.000 milions de dòlars en pèrdues i danys". La ràtio entre cost i benefici, argumenta l’anàlisi, és extremadament alta, tot i que fins ara les inversions en mesures de prevenció han anat al ralentí perquè no produeixen un retorn econòmic directe i estan subjectes a incertesa. "Tot i així, hi ha evidències clares sobre els beneficis que aporten aquestes mesures d’adaptació davant, per exemple, un escenari d’inacció com el que hem vist fins ara", afirma l’anàlisi.

L’informe posa èmfasi en la gran "bretxa econòmica" que hi ha entre els fluxos d’inversió i les necessitats reals dels països per desplegar mesures d’adaptació davant la crisi climàtica. S’estima que al llarg d’aquesta dècada el món necessitaria entre 200.000 i 300.000 milions de dòlars per implementar accions concretes per protegir la població davant extrems climàtics, però, fins ara, només s’han desplegat 28.000 milions. A més, segons els experts, almenys la meitat dels projectes d’adaptació que s’han posat en marxa no són sostenibles sense una font de finançament estable a llarg termini.

Reduir el risc

L’informe advoca per dos tipus de mesures per reduir el risc associat a grans inundacions. D’una banda, a les ciutats, es demana millorar els sistemes de drenatge pluvial (com la xarxa de clavegueram) i reduir els focus de potencial acumulació de residus urbans, perquè, en cas d’un episodi de pluges torrencials, les mateixes infraestructures puguin absorbir el cop de la millor manera possible.

D’altra banda, l’anàlisi també reclama apostar per millorar la conservació d’entorns naturals com aiguamolls i boscos, ja que aquests exerceixen de barrera davant aquests esdeveniments. "La conservació d’aquests entorns és essencial per millorar la resiliència climàtica i reduir el risc d’inundacions". Ara, segons els registres, 171 països, entre els quals hi ha Espanya, disposen de plans específics d’adaptació a les diferents facetes del canvi climàtic. Segons l’anàlisi, les mesures més comunes desplegades fins ara són de tipus tècnic i tenen a veure amb la lluita contra les inundacions o la calor extrema a les ciutats.

Notícies relacionades

Empreses i ajuntaments capten un total de 3,6 hm3 del Besòs a l’any

El Besòs i la resiliència climàtica

Per contra, les mesures menys utilitzades són les que tenen a veure amb l’educació de la ciutadania, com els simulacres de preparació davant emergències naturals o els sistemes d’alerta primerenca. En tots dos casos, els autors de l’informe demanen reforçar al més aviat possible els plans d’acció per minimitzar el risc de catàstrofes naturals i protegir la població.

Un altre informe de les Nacions Unides centrat en el paper de les ciutats en la lluita climàtica calcula que les urbs estan rebent menys del 20% del finançament necessari per desplegar mesures efectives. Aquesta dada és especialment preocupant, ja que més de la meitat de la població humana resideix en ciutats, alhora que, a causa de la progressió de la crisi climàtica, aquests espais s’han convertit en llocs cada vegada més vulnerables als extrems climàtics. Tant si són estius de calor extrema, com sequeres de gran abast o pluges torrencials que poden desencadenar catàstrofes naturals d’una magnitud inèdita, com hem vist a Espanya en els últims temps.