La crisi climàtica es confirma des de l’espai exterior

"Les imatges captades per satèl·lit són una eina essencial en casos de calamitats extremes com la que ha passat a València", afirma Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic del Copernicus, un dels grans programes de la Unió Europea centrats en l’anàlisi dels efectes del canvi climàtic al planeta.

"Les imatges satel·litàries ajuden a veure quines són les zones més afectades i a planificar la intervenció sobre el terreny, ja sigui per fer les tasques més immediates d’ajuda i rescat o per organitzar-ne d’altres com ara, per exemple, quantificar danys o planejar la reconstrucció de les infraestructures malmeses", afegeix l’especialista en una entrevista amb EL PERIÓDICO. En aquests moments, es calcula que al voltant de la Terra hi ha a l’entorn d’un miler de satèl·lits dedicats a tasques d’observació. Molts d’aquests satèl·lits, llançats sota el paraigua de grans agències espacials com la NASA i l’ESA, i també d’empreses privades com Satellogic i Planet Labs, treballen en col·laboració per recollir tota mena d’informació sobre el que passa al planeta. Espanya, per la seva banda, també disposa d’un satèl·lit propi conegut com a Paz. I Catalunya en els últims anys ha llançat diversos nanosatèl·lits que tenen la comesa, entre altres feines, de dur a terme tasques d’observació de la Terra.

Imatges d’alta resolució

La principal comesa dels satèl·lits d’observació de la Terra és captar imatges d’alta resolució de gairebé qualsevol racó del globus i repetir l’operació amb tan sols uns dies de marge per monitorar, per exemple, la recuperació d’una zona després d’una catàstrofe natural, l’evolució d’una sequera extrema en una zona concreta i, fins i tot, processos de desforestació massiva com el que hi ha hagut a a l’Amazones. D’altra banda, aquestes missions també estan dissenyades amb l’objectiu de recopilar informació tècnica, com ara dades de temperatura i humitat, imatges multiespectrals i, fins i tot, informació per radar capaç de veure-hi més enllà dels núvols.

"Els satèl·lits són una de les principals eines que tenim per monitorar l’evolució del canvi climàtic a tot el planeta i, sobretot, per entendre la magnitud d’un problema que es reflecteix des del desglaç dels pols fins a la pujada del nivell del mar", afirma Buontempo.

Al llunyà mar d’Aral, fa temps un dels llacs més grans del món, el nivell de l’aigua ha baixat dràsticament en tan sols uns anys. Les imatges per satèl·lit constaten una pèrdua accelerada de l’extensió i volum d’aquest mar des dels anys 80 fins ara. En bona part, a causa de la sobreexplotació de recursos hídrics i de l’evolució del canvi climàtic a la zona. També s’observen zones altament contaminades que, encara avui dia, es consideren un dels desastres ecològics i socials més grans del continent asiàtic.

A l’altra punta del globus, a l’extrem nord del planeta, els satèl·lits també han captat la trista transformació de la glacera més gran d’Europa. La vista aèria d’aquesta zona permet observar el retrocés accelerat de la glacera Breiðamerkurjökull i el consegüent augment de la llacuna de Jökulsárlón. Les imatges evidencien fins a quin punt el desglaç està modificant aquesta zona del planeta, on l’escalfament global avança a un ritme cada vegada més accelerat.

Amazones

L’Amazones, un dels grans pulmons del planeta, ha experimentat un procés de desforestació massiu des de la dècada dels anys 70 que ha arrasat centenars de milers d’hectàrees de bosc. Les imatges aèries mostren que una de les zones més afectades per aquest fenomen és el nord del Brasil, a la regió de Rondonia, on la tala massiva d’arbres ha transformat radicalment el terreny. En els últims anys s’ha aconseguit reduir la taxa de desforestació a la zona i, per al 2030, el Brasil s’ha compromès a aturar totes les tales d’arbres il·legals al seu territori.

En tan sols 40 anys, el sud-oest de Madagascar ha passat d’un radiant verd a un àrid marró. Les imatges captades des de l’espai mostren l’evolució de la sequera i de la desforestació a la zona, i també la dràstica reducció del cabal del riu Onilahy. Aquest fenomen ha posat en perill els cultius i ha augmentat la inseguretat alimentària entre les poblacions locals.

Una altra de les grans tasques dels satèl·lits d’observació de la Terra és el monitoratge de les àrees agrícoles. A Bolívia, per exemple, s’ha observat una desforestació massiva a l’àrea de Santa Cruz i la implantació de monocultius de soja. Aquesta pràctica, visible des de l’espai, ha transformat radicalment el terreny en tan sols unes dècades. Es calcula que entre els anys 2000 i 2016, Bolívia va perdre al voltant de 3 milions d’hectàrees de bosc i això, al seu torn, ha comportat des de sequeres fins a onades de calor extrema a la zona.

Notícies relacionades

Primer pas al Congrés de la llei perquè la pederàstia no prescrigui

El fiscal eleva de multa a dos anys la petició de pena per a Saül Gordillo

"Les imatges captades pels satèl·lits ajuden a entendre fenòmens que avancen d’una manera lenta però imparable, com la pèrdua de gel als Alps", afirma Buontempo. Aquest expert diu que això és un dels exemples més impressionants que ha vist fins ara de l’impacte del canvi climàtic. "En només dos anys, les glaceres dels Alps han perdut un 10% de massa. Des dels anys 80 fins ara s’han perdut més de 850 quilòmetres cúbics de gel. És una dada aterridora", afirma.

Buontempo parla de les imatges per satèl·lit com una de les grans revolucions en l’estudi de la Terra i en la titànica tasca d’entendre l’evolució del canvi climàtic. "Quaranta anys de dades ens han permès monitorar unes qüestions que aparentment semblen gairebé imperceptibles com l’augment del nivell del mar, que creix una mitjana de 3 mil·límetres a l’any i que a hores d’ara ja ha superat els 20 centímetres en total", apunta.