Europa adverteix que "netejar" cursos agreuja la força destructiva de les riuades

Fortuño detalla que els boscos de ribera autòctons ajuden a fixar el terreny i redueixen la velocitat de l’aigua perquè hi ha més punts de fricció. "Un riu sense cap tipus de vegetació, quan la velocitat de l’aigua augmenta, es converteix en un veritable perill", afirma l’investigador.

El projecte europeu Life Alnus ha arribat a la mateixa conclusió. De fet, les directrius de la Unió Europea van en aquesta direcció: la Comissió reclama als estats membre que apostin per renaturalitzar rius amb solucions basades en la natura, eliminant ciment, canalitzacions i petits assuts.

Un exemple és la creació de zones inundables al llarg de tot el curs del riu o el barranc, no només gestionant el seu pas per zones urbanitzades. "Un curs ha de tenir els seus pendents naturals perquè l’aigua s’estengui cap als costats i perdi força", assenyala Fortuño. "Si no, el riu es converteix en un canal artificial i la força destructiva de l’aigua s’agreuja", prossegueix. A Letur (Albacete), per exemple, com que el rierol creua el poble, als costats hi ha unes parets rígides que faciliten aquesta intensitat tan violenta.

¿I quina és la solució segons els científics? Avisen que el risc zero no existeix, però que es poden disminuir les conseqüències si es deixen de construir edificis i polígons i el riu té marge per créixer i decréixer. I aquests marges no han d’estar buits, sinó ocupats per certa vegetació que contribueixi a controlar la potència de l’aigua. "És una mesura de restauració i de protecció alhora", remarca Fortuño.

Excés de canya

Una de les imatges que criden l’atenció aquests dies, no obstant, és l’acumulació de canya (Arundo donax), una espècie invasora. "La seva presència no ha frenat els danys, perquè n’hi ha tanta que s’ha vist arrossegada i ha format taps, tot i que pitjors han sigut els causats pels cotxes", diu l’investigador.

Cada any, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) dona subvencions abundants per retirar aquesta planta. "El problema és que quan es retira, si no es renaturalitza i es planten arbustos, torna amb més força perquè té una gran capacitat de colonització, i es formen comunitats d’una única espècie", afirma Fortuño.

El pla, per tant, és eliminar la canya, però no deixar els cursos sense cap tipus de vegetació: "Si al riu hi ha arbustos i arbres, com àlbers i oms, la canya no té tanta llum per créixer, però amb el curs buit té llibertat total". En el tram final del riu Arga, a Navarra, s’han eliminat canalitzacions i s’ha tornat el riu al seu estat original per frenar l’impacte de les inundacions. Aquest és l’exemple que cal seguir segons els investigadors del CREAF.

A València, la suma de rieres estretes amb edificis pròxims i grans vies de comunicació transversals s’ha convertit en un còctel fatal que ha incrementat la potència de l’impacte, defensa l’especialista. Però alerta que a Catalunya es donen les mateixes condicions a moltes zones inundables, com al Llobregat o al riu Garona, a la Vall d’Aran.

Canalitzar el Túria

Notícies relacionades

Quatre anys més per millorar la mobilitat

Territori invertirà 4,4 milions en la xarxa de busos interurbans

El CREAF constata que les desinformacions en les xarxes socials no només han reiterat la suposada necessitat de "netejar" els cursos, sinó que també han aplaudit la canalització del Túria de finals dels 60, durant el franquisme, que segons certs postulats ha "salvat" la ciutat de València. El centre de recerca ho matisa. "La realitat és que la canalització del Túria ha evitat problemes greus a València, però, alhora, ha desviat les dificultats cap al sud de la ciutat", suggereix Fortuño.

El nou curs del Túria s’ha convertit en una barrera que ha provocat que tots els barrancs s’acumulessin a la Ribera Baixa. Tot i així, Fortuño planteja que els desproporcionats volums d’aigua caiguts tenen capacitat per esfondrar tota mena de murs de contenció. Per aquesta raó, la recomanació dels especialistes és construir aquestes infraestructures, si són necessàries, adaptant-les a les conseqüències de la crisi climàtica.