Milers de revisions judicials sobre discapacitat col·lapsen els jutjats

Es va calcular que s’havien de revisar en aquests tres anys uns 10.000 casos, però, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO, en l’actualitat encara està pendent de resoldre’s una part important d’aquesta xifra. A això se sumen les peticions noves, que el 2023 van superar les 6.000. Aquesta situació està provocant que s’assenyalin vistes fins a un any després de la presentació de la nova demanda, un període en què les circumstàncies de la persona discapacitada poden empitjorar i durant el qual no rep l’assistència que necessita i queda a mercè de possibles enganys i estafes.

A finals del 2023, a Espanya quedaven 108.625 casos pendents de revisió als jutjats de primera instància o en els especialitzats, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Segons un informe del servei d’inspecció d’aquest organisme, sense mesures de reforç es necessitarien 4,9 anys més per concloure les revisions. Amb un suport, igualment, aquest temps amb prou feines es reduiria a 3,7 anys. Per aquesta raó, l’òrgan de govern dels jutges va sol·licitar al Govern una extensió del termini, almenys fins al 2029, per revisar les mesures adoptades en relació amb la capacitat de les persones discapacitades. Fonts del CGPJ expliquen que l’Executiu no ha contestat.

Falta personal

No obstant, malgrat que s’allargui aquest termini, els experts avisen que són necessaris més reforços o la creació, que per ara no està prevista, de nous jutjats de capacitats (abans incapacitats). La jutge degana de Barcelona, Cristina Ferrando, afirma en la seva última memòria que són necessaris tres òrgans judicials especialitzats més per fer front a la càrrega de treball existent. Durant anys, només n’hi va haver tres i va ser el febrer passat quan va entrar en funcionament el quart.

L’increment d’assumptes ingressats es produeix any rere any. El 2022 es van registrar 5.998 casos i el 2023 aquesta xifra es va situar en 6.064. Aquell any, un dels jutjats va superar en un 170% el mòdul idoni fixat pel CGPJ. El motiu, "sens dubte", segons indica la memòria de la jutge degana, és "el nombre elevat de procediments que s’han de revisar i de continuar revisant".

"La llei 8/21 (la que va entrar en vigor el 2021) compleix el mandat de la Convenció de Nova York sobre els drets de les persones amb discapacitat, però no dota els jutjats dels mitjans materials i personals que permetin complir amb la seva comesa que no és cap altra que acompanyar i assistir les persones discapacitades i les seves famílies. És decebedor comprovar que la falta de recursos ens impedeixi complir la nostra comesa", afirma la jutge de Barcelona Graziella Moreno. Aquesta magistrada remarca que el termini de tres anys per revisar els casos han transcorregut i "encara queden milers de resolucions per revisar a Catalunya i a tot Espanya. Cada cas exigeix un estudi detingut i personalitzat. Són imprescindibles més òrgans judicials i reforços, ja que les revisions se sumen als casos nous que ens arriben cada dia".

Per al fiscal delegat de protecció a persones amb discapacitat i persones grans de Barcelona, Antonio Torres Tur, amb la normativa actual només amb un increment important de jutjats i membres del ministeri fiscal es pot agilitzar el treball que hi ha; tasca que es veu incrementada amb l’obligació de revisar tots els procediments en els quals es va aplicar la legislació anterior. La "saturació judicial", segons la seva opinió, "ve motivada per diversos factors: la longevitat més gran de la població, l’increment de l’activitat dels serveis socials que suposa que es coneguin molts més casos de persones amb necessitats de mesura de suport" i la "demanda de la ciutadania", cada vegada "més exigent".

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

"Rapidesa i celeritat"

Per a les advocades Clara Pedrosa i Mari Luz García Bello, del despatx que comparteixen amb Cristina Vallejo, aquests jutjats "tenen una falta de mitjans tant humans, com materials per poder actuar davant la presentació de noves demandes" i davant "la revisió" de les dictades abans de 2021 "amb la rapidesa i celeritat que aquests procediments requereixen". Expliquen que, fins i tot havent-se creat un nou jutjat a Barcelona, des de la interposició de la demanda fins a la primera intervenció judicial, com és l’entrevista a la persona i l’examen amb el forense, passen més de sis mesos, allargant-se el temps fins que es dicta la resolució.