Catalunya crearà cinc parcs naturals nous

En concret, es dibuixen nous espais protegits per aquesta figura a l’Albera, el Montsec, l’Alta Garrotxa i el Garraf. El de Prades està previst que es pugui posar en marxa el 2025. Després, arrencarien els tràmits dels altres. "Els parcs naturals han de ser l’aparador de les polítiques ambientals del Govern", explica a aquest diari Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica.

"Seducció ambiental"

"La gent ha de quedar seduïda ambientalment quan visita un dels nostres parcs naturals", considera Sargatal. La seva idea és que la ciutadania s’adoni de la importància de gestionar correctament els residus, la biodiversitat, l’energia i altres assumptes en matèria de transició ecològica. "Es tracta que rebin inputs positius del treball ambiental que realitzem des del Govern i l’entenguin", resumeix.

Quant a les energies renovables, Sargatal no veu cap inconvenient en què hi hagi un parc eòlic dins un parc natural, com podria passar amb el parc Galatea a l’Albera, si es prenen precaucions perquè els aerogeneradors s’aturin quan s’acostin aus.

Sargatal assegura que els parcs naturals són un dels principals graners de biodiversitat, per aquesta raó es pretenen impulsar nous espais més protegits. No obstant, el secretari també adverteix que és clau cuidar-la fora d’aquests perímetres custodiats: "No podem renunciar a defensar la biodiversitat més enllà dels parcs naturals".

Peticions unànimes

La conselleria afirma que aquests futurs parcs naturals generen consens al territori. "Són demandes unànimes que fa anys que són allà", diu Sargatal. A més de protegir un espai, Saragatal remarca que és necessari disposar de pressupost per portar a terme una gestió correcta. Setmanes enrere, ja es va posar a disposició d’entitats la gestió de certs espais naturals. Declarar nous parcs naturals ha de servir per tenir més hectàrees gestionades en defensa de la natura, assenyalen al Govern.

El futur parc natural de l’Albera ha sigut reclamat en nombroses ocasions per part de grups ambientalistes i ecologistes. Tot i que sense ser casos tan mediàtics, passa una cosa semblant amb el massís del Garraf, el Montsec i l’Alta Garrotxa. Entre l’Alta Garrotxa i l’Albera s’ha detectat recentment una lloba, un fet que obre la porta que aquesta espècie es reprodueixi per primera vegada després que s’extingís a Catalunya.

Agència de la Natura

La idea de l’Executiu de Salvador Illa és avançar en aquest procés pas a pas i de manera dialogada, juntament amb tots els sectors implicats. El desenvolupament d’aquests espais de nova creació haurà d’anar en paral·lel a l’activació de l’Agència de la Natura, un òrgan que ha de servir per conservar el medi ambient i que el Govern s’ha compromès a tirar endavant, malgrat l’oposició d’alguns agricultors i propietaris forestals. La intenció de la conselleria pilotada per Sílvia Paneque és donar més veu a aquests agents rurals crítics per aconseguir el consens.

Notícies relacionades

Primer pas al Congrés de la llei perquè la pederàstia no prescrigui

El fiscal eleva de multa a dos anys la petició de pena per a Saül Gordillo

"Un propietari ha de veure com a una cosa positiva formar part d’un parc natural", opina Sargatal. "No s’ha de plantejar com una figura antipàtica, buscarem la fórmula i donarem les ajudes necessàries perquè la gent del lloc estigui satisfeta amb el parc". Posa l’exemple dels Aiguamolls de l’Empordà i Empuriabrava. Fa quaranta anys es va declarar el parc natural per impedir que l’urbanisme continués creixent i preservar l’espai. "¿I ara, què passa? Els papers s’estan intercanviant, Empuriabrava intenta que la natura vagi entrant a la urbanització, en lloc de voler construir en zona protegida", reflexiona.

Avui dia, Catalunya només té un parc nacional, la màxima figura de protecció, de titularitat de l’Estat però gestionat per la Generalitat: el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. ¿Seria viable declarar un altre parc nacional? "No seria forassenyat", exposa Sargatal. Una possibilitat seria apostar per convertir en parc nacional una zona d’àmbit marí com és el cap de Creus o el parc de les illes Medes. Tot i que la porta està oberta, no és un pla que estigui en aquests moments sobre la taula.