Una cimera del clima plena de nuvolades

Entre avui i el 22 de novembre, els governs d’arreu del món es reuneixen a Bakú, l’Azerbaidjan, per tornar a obrir el debat sobre com poder fer front a la crisi climàtica. Aquest any, tot assenyala que el gruix de les negociacions se centrarà en dues qüestions clau: d’una banda, la necessitat de mobilitzar més fons per impulsar la transició ecològica i desenvolupar mesures d’adaptació al canvi climàtic, i de l’altra, l’etern debat sobre com tallar l’aixeta de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que sobreescalfen l’atmosfera i desencadenen el caos climàtic. Tot això, sota l’ombra del caos geopolític que envolta el món, la guerra d’Israel a Gaza, l’escalada de tensions al Pròxim Orient, la victòria de Trump en les presidencials dels EUA i les imatges de catàstrofes naturals com les inundacions de València. De fet, aquesta setmana s’ha sabut que el planeta traspassarà per primera vegada la línia vermella de l’augment d’1,5 graus de l’escalfament global.

En aquest context, tot apunta que aquest any el gruix de les negociacions girarà entorn del nou objectiu global de finançament climàtic (també conegut com a NCQG, per la seva sigla en anglès). Sota aquest paraigua s’engloben bona part dels fons que els països han de mobilitzar per complir l’Acord de París i, per exemple, portar a terme mesures de mitigació i adaptació. Tant als països desenvolupats, els que fins ara han sigut els grans emissors del planeta, com a les zones del sud global, on es concentren gran part dels estralls climàtics dels nostres temps. "D’aquest debat sobre finances depèn que l’any que ve, el 2025, els països presentin plans de retallada d’emissions més o menys ambiciosos", destaca Bruna Cañada Roca, tècnica en justícia financera de l’Observatori del Deute en la Globalització.

Diners en moviment

Durant les pròximes setmanes, els governs s’hauran de posar d’acord en una xifra exacta, però, sobretot, en qui i com mobilitzarà aquest flux de diners. Ja en les últimes cimeres del clima, es va començar a obrir el debat sobre si, per exemple, havien d’aportar més diners els països històricament més contaminants (com els EUA) o els grans emissors actuals (com la Xina). "Caldrà estar atents a la lletra petita dels acords. Per exemple, per veure si s’augmenta el finançament climàtic o simplement se sumen iniciatives ja existents. Si es concedeixen línies de finançament directe o préstecs. O si s’acorda un calendari concret per tal de mobilitzar aquests fons i mecanismes de control", destaca Cañada Roca.

L’altre gran objectiu d’aquesta cimera, que es treballarà en segon pla, serà el desenvolupament dels nous plans nacionals de retallada d’emissions (NCD, per la seva sigla tècnica en anglès). Ja el 2015, els governs es van comprometre a retallar les seves emissions i arribar a zero net per al 2050 per així, limitar l’escalfament global per sota de la línia vermella dels 1,5ºC de mitjana. Segons estableix l’Acord de París, el 2025 els països han d’entregar plans actualitzats per aconseguir aquest objectiu. Sobretot tenint en compte que, fins ara, no només no s’ha aconseguit aquest objectiu, sinó que, a més, tal com constata l’últim informe Copernicus, el planeta acaba de viure el seu primer any per sobre d’aquest llindar d’escalfament extrem. A Bakú s’haurà d’accelerar el debat abans que es tanqui la finestra d’oportunitat per frenar la progressió.

Diplomàcia caòtica

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Tot aquest debat espinós, ja per si mateix complex d’abordar en un context diplomàtic, tindrà lloc en una situació geopolítica complexa. Especialment, després de la victòria de Trump. "No està gaire clar quin paper tindran els EUA en aquesta cimera. Hi ha qui creu que mantindrà un perfil baix i qui en canvi espera que en aquesta trobada, que encara se celebra sota el mandat de Biden, presentarà alguna cosa ambiciosa tot i que sigui de manera simbòlica", explica Anna Pérez Català, investigadora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals. Segons explica aquesta especialista, la primera vegada que Trump va guanyar les eleccions, el 2017, va retirar de l’Acord de París els EUA, el principal emissor del planeta. Tot apunta que ho tornarà a fer quan arribi a la Casa Blanca, al gener.

El país amfitrió d’aquesta cimera, l’Azerbaidjan, ha protagonitzat durant dècades un conflicte armat amb Armènia. Avui dia, tot i que els enfrontaments han cessat oficialment, el Govern azerbaidjanès ha recomanat als assistents a la cimera "no acostar-se a la frontera", ja que "encara es poden produir intercanvis esporàdics de trets".