Francisco Cabello: "Les relacions sexuals de més de 14 minuts són massa llargues"

Les estadístiques indiquen que el 80% dels homes amb problemes sexuals no van al metge. ¿Per què continua el tabú?

L’evidència científica indica que és pel mecanisme psicològic de la negació. En un treball multicèntric que es va fer el 2021, persones d’entre 60 i 70 anys consideraven la disfunció erèctil com una cosa normal, i, encara pitjor, en persones d’entre 25 i 39 anys, el 48,4% també ho veia habitual. Un altre component és la vergonya.

¿I com hi influeix el porno, que ofereix una versió distorsionada de les relacions sexuals?

Al no rebre educació sexual a l’escola, la referència és el que es veu en el porno, on es mostren imatges d’un senyor que penetra, després pots anar a fer el sopar, tornar i seguir en la mateixa situació. I ejaculen tot un raig, quan les ejaculacions van d’1,5 a 5 mil·límetres, de manera que, si això ho veu un jove, s’acomplexarà. Un altre problema és que, després de l’ejaculació, continuen estant erectes. Alguns pacients em consulten per què a ells els baixa l’erecció. Però això és el més normal.

¿Quant dura, de mitjana, una relació sexual?

Depèn del tipus de mesurament. En un estudi multicèntric important es va establir, a partir d’entrevistes, que duren una mitjana de 5,4 minuts; de 5,8 a Espanya. Però un altre informe revela que els homes xifren el seu temps ideal en 16,23 minuts, mentre que les dones, de mitjana, consideren que el temps òptim són 13,35 minuts. I el treball que em sembla més important, que es va fer al Canadà i als EUA, en el qual es va preguntar a 100 sexòlegs sobre quant creuen que és el temps ideal, es va establir que menys de tres minuts és massa poc temps, però que, si dura més de 14, és una relació sexual massa llarga. S’ha de tenir en compte que, en un bon estat d’excitació, la lubricació femenina comença a produir-se entre 10 i 30 segons a partir de l’estímul, puja fins a un minut després i llavors s’estabilitza, de manera que, si la penetració dura massa estona, la dona podria sentir molèsties.

¿Quan es pot parlar, doncs, d’ejaculació precoç?

Des d’un punt de vista acadèmic, es considera quan l’ejaculació es produeix en un minut o abans. Però en la pràctica clínica considerem que és precoç quan un individu té percepció de falta de control.

¿I la disfunció erèctil? ¿Quan es pot començar a pensar que alguna cosa va malament?

Des d’un punt de vista tècnic, es considera quan durant almenys sis mesos hi ha dificultat per mantenir l’erecció fins al final o una marcada disminució de la rigidesa del penis.

¿A partir de quina edat és més habitual patir disfunció, o que les ereccions no siguin tan duradores?

L’estudi més gran que es va fer sobre edat i erecció, amb una mostra de més de 1.000 persones, indica que amb l’edat és normal que hi hagi més casos: un 57% a partir dels 60 anys i un 67% als 70. Però el que s’ha de deixar clar és que el normal és no tenir disfunció erèctil. Un senyor amb 90 anys amb bona alimentació, que hagi mantingut freqüència sexual, que faci exercici físic, que no pateixi malalties greus o prengui alguns fàrmacs, funcionarà perfectament. Amb una resposta més lenta, amb una erecció menys consistent i amb un període de recuperació més llarg, però no hi ha edat que determini el començament de la disfunció erèctil.

¿Quina influència hi té el consum de drogues?

A l’Institut Andalús de Sexologia vam elaborar un estudi en el qual vam veure que totes les drogues, a llarg termini, produeixen disfunció erèctil o trastorn d’excitabilitat. No obstant, a nivell subjectiu, la gent que habitualment es droga tendeix a ser proactiva sobre els beneficis en el sexe, però, des del punt de vista de la salut, un temps prolongat disminueix la resposta sexual.

¿La mida del penis influeix en la satisfacció sexual?

Hi ha molts estudis sobre aquest tema. Des d’un punt fisiològic no influeix, perquè la major part de les terminacions sensitives en la vagina es localitzen al terç extern, en els tres primers centímetres. Hi ha qui diu que importa el gruix, però un treball al respecte tampoc aprecia diferències significatives. Però després està la psicologia. Si a causa de les pel·lícules en el nostre imaginari tenim Rocco Siffredi, Nacho Vidal i personatges que tenen un penis de més de 20 centímetres, probablement serà més satisfactori un de gran que un de petit. Però, en el mesurament fisiològic, no importa.

¿Disminueix la mida del penis amb el pas dels anys?

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Els estudis posen de manifest que, més que no pas disminuir, hi ha una percepció que disminueix. És cert que pot disminuir, però molt poc. A més, en homes que tenen greix abdominal, el penis queda més amagat, per això també es pensa que és més petit.

¿Es poden solucionar totes les disfuncions sexuals?

Són un problema de salut i no tots els problemes de salut se solucionen. Però el que sí que puc assegurar és que el 100% dels trastorns milloren amb teràpia sexual de creixement eròtic que fem en l’àmbit de la sexologia, que busquen optimitzar la sexualitat, perquè, tot i que no tinguis erecció, tinguis satisfacció, perquè es pot complementar d’altres maneres. I l’ejaculació precoç sempre millora. Potser no s’arriben a les expectatives que es tenen del porno, però sí que es millora.