Cada dia es roben a Catalunya prop de 170 telèfons mòbils

En concret, el 2023 es van robar amb violència 12.629 mòbils, un 4,4% menys que el 2022, i se’n van furtar 54.950, un 1% més que l’any anterior. Segons la policia catalana, si extrapolem aquestes xifres amb la tendència que portem els primers nou mesos del 2024, el més segur és que el nombre de sostraccions, amb força, violència o per distracció, sigui inferior al d’anys anteriors.

Més detinguts

El que ha augmentat significativament són els detinguts per robar o furtar mòbils. El 2023 hi va haver un total de 2.331 arrestos. D’aquests, 1.192 van ser per robatori amb violència (un 17,4% més que el 2022) i fins al setembre d’aquest any hi ha 771 arrestats. L’increment de detinguts per furt és més alt. El 2023 en van ser 1.139 (un 34% més que l’any anterior) i en els primers nou mesos d’aquest any ja en portem 779. Les actuacions contra la multireincidència dels Mossos han fet augmentar el nombre de detinguts.

A diferència de les joies o els rellotges, de què es roben els més cars, els lladres s’intenten apoderar de tots els mòbils sense fer distincions de marques, valor o estat del terminal. Un telèfon sempre es pot revendre a les xarxes de receptació de la ciutat, ja que hi ha mercat negre per a aquest tipus de productes de segona mà. Els delinqüents solen actuar aprofitant una distracció i en zones freqüentades, com punts turístics de la ciutat, o quan hi ha massificacions com concerts i festivals de música.

Per això, els Mossos d’Esquadra estableixen dispositius específics per atrapar els lladres de mòbils, com el desenvolupat en els accessos al Primavera Sound el maig passat al Fòrum, que va permetre detenir un home de 39 anys acusat de robar 34 telèfons en una sola nit aprofitant les aglomeracions.

I és que els lladregots s’aprofiten d’una badada per emportar-se el telèfon o, en zones de festa, si la víctima va molt beguda. Si el delinqüent actua sol, com fan el 50% dels lladres de la ciutat, pot acumular diversos telèfons abans d’anar-se’n. Si ho fa en companyia de còmplices, ràpidament s’entrega el mòbil a una altra persona dissimuladament. L’habitual és que apaguin el terminal i l’emboliquin en paper d’alumini per evitar el rastreig.

Grups organitzats

Després, porten els telèfons per vendre a grups organitzats de receptació que compren aquests objectes robats. Qualsevol telèfon pot ser venut, tot i que els més antics o en pitjor estat són més barats, entre 10 i 20 euros, mentre que els d’última generació solen pagar-se més cars, entre 200 i 400 euros, segons fonts judicials. Una altra opció és la venda per peces.

L’habitual és que el telèfon es formategi amb programes informàtics específics abans de tornar a posar-se a la venda sense cap tipus de dada del seu anterior propietari, tot i que també hi ha grups organitzats dedicats a fer-se passar pels fabricants del telèfon o l’operadora davant la víctima del robatori per intentar aconseguir les claus. El setembre passat precisament es va desarticular una banda que operava a Espanya, l’Argentina, Colòmbia, Xile, l’Equador i el Perú dedicada a desbloquejar telèfons mòbils d’alta gamma sostrets i a robar la vida digital de les víctimes. Per fer-ho simulaven ser l’empresa comercialitzadora de telèfons, a través d’una web fictícia, i enviaven un SMS als titulars legítims en què adjuntaven un enllaç per aconseguir les dades d’accés al terminal. D’aquesta manera van desbloquejar 1.300.000 dispositius telefònics d’alta gamma sostrets, dels quals 30.000 a Espanya.

Els mòbils robats, formatats o no, es transporten fora d’Espanya, ja que és complicat vendre’ls dins del país. Majoritàriament van al Marroc, a ciutats com Rabat o Larraix, on hi ha nombrosos basars i venedors ambulants que ofereixen telèfons de segona mà de tot tipus. Moltes persones a qui els han robat un iPhone, que té un bon sistema de localització, han vist com el seu terminal estava al Marroc.

Número d’identificació

"És pràcticament impossible recuperar-lo", expliquen a aquest mitjà fonts policials. El procediment habitual que segueixen els investigadors després del robatori d’un mòbil és buscar el seu número IMEI (mobile equipment identity), un codi de 15 xifres únic per a cada terminal que habitualment està a la caixa de l’aparell i que "no se sol conservar". Si es té aquest número, els agents poden rastrejar el telèfon i demanar a l’operadora que bloquegi l’IMEI. No obstant aquesta opció només és vàlida a la Unió Europea perquè als països del nord de l’Àfrica, per exemple, no és efectiu aquest bloqueig.

Els investigadors assenyalen que fa uns anys hi havia altres rutes predominants i els mòbils es portaven a Algèria o el Senegal via França o els Països Baixos, però actualment el més habitual és que acabin al Marroc. Per fer-ho, els lladres els amaguen en llocs de vehicles que transporten objectes més grans de manera legal. Una altra opció és enviar-los camuflats per paqueteria. En els últims mesos, els investigadors han descobert que alguns telèfons robats acaben al mercat asiàtic, on hi ha una nombrosa demanda de peces de recanvis de mòbils. El febrer passat, la Guàrdia Civil i l’Agència Tributària van intervenir a l’aeroport de Barcelona-el Prat vuit paquets amb 472 telèfons d’alta gamma robats, amb un valor aproximat de 400.000 euros. La troballa es va produir durant el control de la càrrega aèria d’exportació. El material anava destinat a Àsia i els delinqüents van utilitzar identitats falses en els enviaments. Després d’analitzar els terminals, es va poder esbrinar que la majoria de telèfons van ser robats a Catalunya, Madrid i Aragó, alguns amb violència, utilitzant armes blanques i provocant greus lesions als seus propietaris, segons la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Dins de les seves competències, els Mossos d’Esquadra fan inspeccions regulars de botigues de telefonia i locutoris per descobrir si es venen mòbils robats. El passat 18 d’abril, es van inspeccionar 53 locals de compravenda i reparació d’articles de segona mà a Barcelona i van denunciar 13 comerços per no tenir registres obligatoris d’aquests telèfons i per omissions del deure de comunicació, segons la llei de protecció de la seguretat ciutadana.

Aquests comerços tenen l’obligació d’enviar setmanalment als Mossos un llistat dels números IMEI, l’identificador personalitzat del terminal, dels mòbils a la venda perquè la policia els pugui acarar amb els sostrets. En les inspeccions fetes a l’abril, en un local del districte de Ciutat Vella de Barcelona els Mossos van requisar cinc telèfons mòbils procedents de furts i 100 més d’alta gamma nous de què el propietari no va poder acreditar-ne la procedència. I a Nou Barris es va localitzar un mòbil que havia sigut denunciat com a sostret.