Els alumnes catalans treuen la millor nota en competència digital
La nota que rep Espanya en un informe internacional és de 495 punts, lleugerament per sobre de la mitjana de la UE (493). No obstant, fins a 16 països, incloent-hi França i Alemanya, superen la qualificació espanyola.
Varios estudiantes, en clase con sus ordenadores /
L’alumnat català de 2n d’ESO aprova, i amb nota alta, la competència digital. Catalunya, amb 518 punts, és el territori amb millor qualificació de tot Espanya (23 punts més que la mitjana espanyola) en aquestes habilitats acadèmiques, que inclouen utilitzar fulls de càlcul, organitzar arxius i editar documents. El nivell català és idèntic al de Dinamarca. Així ho revela l’Estudi Internacional sobre Competència Digital (ICILS, per les seves sigles en anglès), que s’està portant a terme des del 2018 i en el qual Espanya ha participat per primera vegada amb 508 escolars d’11.700 centres educatius. La nota que rep Espanya és de 495 punts, lleugerament per sobre de la mitjana de la UE (493). No obstant, fins a 16 països, incloent-hi França i Alemanya, superen la qualificació espanyola.
"Viure en un món digital"
Publicat ahir arreu del món, l’informe investiga en quina mesura l’alumnat de segon curs de secundària de 34 països (22 dels quals de la UE) està preparat per a "estudiar, treballar i viure en un món digital". A través d’una prova cognitiva i un qüestionari de context, l’objectiu de l’ICILS és mesurar la capacitat dels estudiants per utilitzar ordinadors per "investigar, crear i comunicar-se en diferents contextos". Corea del Sud –que té un sistema escolar hipercompetitiu i és un dels països que millors resultats va treure en l’últim PISA (especialment en matemàtiques)– lidera la competència digital i obté la nota més alta del món: 540 punts. El segueixen la República Txeca (525) i Dinamarca (518).
Espanya obté 495 punts, lleugerament per sobre de la mitjana de la UE (493) i bastant més elevada que la mitjana de tots els estats participants en l’ICILS (476). No obstant, alguns països del nostre entorn, com Alemanya (502) i França (498), ens superen. Fins a 16 països aconsegueixen una qualificació superior a la d’Espanya. Al vagó de la cua internacional se situen l’Azerbaidjan (319), Kosovo (356) i Oman (379). Catalunya no va sortir ben parada en l’informe PISA, però és l’autonomia que millor posició obté en competència digital: 518, 23 punts més que la mitjana espanyola (495). La segueix Madrid, amb 514, Astúries (512) i Castella i Lleó (507). Aquesta última autonomia va ser la que millor puntuació va obtenir en l’informe PISA, l’última edició de la qual es va centrar en les competències en matemàtiques i ciències. Igual com va passar en l’informe internacional organitzat per l’OCDE, Ceuta (421) i Melilla (432) són els territoris amb pitjor puntuació en competència digital. També el País Valencià (472) i Andalusia (477) estan per sota de la mitjana de la UE i d’Espanya. D’Euskadi, la comunitat que més diners públics inverteix en educació per alumne, no hi ha dades pròpies. Només 11 comunitats i ciutats autònomes van decidir ampliar la seva mostra a l’ICILS per obtenir dades representatives específiques.
Els tècnics de l’ICILS classifiquen els estudiants en funció de la seva competència amb unes puntuacions que van des dels nivells de la insuficiència (-1 i 1) fins al mitjà (2), l’alt (3) i l’excel·lència (4). Catalunya és el territori on hi ha menys alumnes en els nivells més baixos i més en els nivells més alts (incloent-hi el de l’excel·lència). A la majoria de les comunitats, el percentatge d’alumnat més elevat es troba en el nivell 2. Només al País Valencià el percentatge més elevat d’alumnes es troba en el nivell 1 (34%), mentre que a Ceuta (39%) i Melilla (42%) la majoria dels estudiants no arriben ni tan sols al nivell 1. Tret de Catalunya (2,2%), en cap de les autonomies el percentatge d’estudiants en el nivell 4 supera l’1%.
A nivell internacional, gairebé dos terços dels països, entre els quals Espanya, el percentatge d’estudiants amb rendiment mitjà i alt supera el d’estudiants amb rendiment baix. Una vegada més, és Corea del Sud el país que millors resultats obté, ja que el seu percentatge d’alumnes en els nivells alts és el més elevat del món, i el dels estudiants amb pitjors nivells, el més baix.
La diferència per gènere és més significativa a favor de les noies a tot Espanya excepte a Ceuta i Melilla. Les diferències més importants es donen a Catalunya, amb 25 punts, davant els 19 de la mitjana espanyola.
Nadius i migrants
La competència digital, en tot cas, no és homogènia, sinó que hi ha diferències entre l’alumnat migrant i el nadiu. Aquestes diferències, com ja es va observar en l’informe PISA, no estan provocades per les capacitats acadèmiques, sinó per la solvència econòmica de les famílies. En la majoria dels països analitzats hi ha diferències significatives a favor dels nadius. Les desigualtats més acusades les presenten Finlàndia (62 punts) i Alemanya (54 punts), i la menor, Itàlia (13 punts). Espanya presenta una diferència significativa a favor dels estudiants nadius de 28 punts, només un punt per sota de la mitjana de la UE.
Tret de Melilla, Catalunya és el territori amb més diferència entre alumnat nadiu i migrant (43 punts), que es dispara fins als 77 punts en el cas de comparar estudiants d’alt nivell socioeconòmic i baix. De fet, disposar de dos ordinadors o més a la llar i tenir una bona connexió a a internet són, segons els tècnics de l’ICILS, crucials per millorar el rendiment en competència digital. A Espanya, la diferència en el rendiment dels alumnes amb bona connexió a internet a casa és de 22 punts, una mica més baixa que la mitjana de la UE (26), però molt alta si la comparem amb Corea (8).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
