Segona denúncia contra un professor dels Maristes
La nova víctima parla amb EL PERIÓDICO per deixar constància que l’acusat «tenia un modus operandi per abusar i que l’escola ho sabia».
Una segona exalumna de l’escola dels Maristes de Sants-les Corts va presentar ahir una denúncia per agressió sexual contra el professor Ignacio Padró, més conegut com a Natxo. La denunciant, a més d’acudir als Mossos d’Esquadra, també va acceptar una entrevista amb EL PERIÓDICO sota un nom fals: Natalia. "Parlo per demostrar que tenia un modus operandi per abusar i que l’ha utilitzat dins d’un ecosistema, el dels Maristes, que sabia que mantenia aquest tipus de relacions amb les alumnes i que ho permetia", manté aquesta dona, nascuda el 1988 i que ahir va formalitzar la seva denúncia.
Els fets denunciats van passar els anys 2003 i 2004, quan Padró tenia uns 30 anys. Padró va ser detingut pels Mossos el 20 de setembre després de la denúncia de la primera víctima i es troba actualment en llibertat, apartat de les aules, mentre avança la investigació. Els fets denunciats per la primera víctima van passar entre el 2010 i el 2011, cosa que significa que mentre Padró violava suposadament aquesta exalumna, un altre professor, Joaquim Benítez, feia el mateix amb un altre alumne: el fill de Manuel Barbero, que acabaria denunciant-lo el 2016 i propiciant així l’origen del cas Maristes.
Des que EL PERIÓDICO va començar a investigar la pederàstia oculta en aquestes escoles després de la denúncia de Barbero, el febrer del 2016, ja han aflorat 55 denúncies policials contra 15 germans religiosos, sis professors seglars i un monitor de menjador de les escoles de Sants-les Corts, la Inmaculada i Anna Ravell (Barcelona), Champagnat (Badalona), Valldemia (Mataró), Montserrat (Lleida) i Rubí per fets esdevinguts entre el 1962 i el 2018.
Padró es va acostar a la Natalia quan tenia 15 anys. Era professor de Ciències, d’Ètica i de Religió. Les violacions contra la primera víctima es van produir en el marc d’un club de laboratori que Padró, el docent "més estimat", havia creat per treballar amb un grapat d’alumnes fora de l’horari lectiu. A la Natalia, no obstant, la va captar fent-li creure que "era especial". "Va identificar que era una adolescent que estava una mica perduda. Em deixava llibres i em buscava per conversar al pati". Un dels llibres era El llop estepari de Herman Hesse. "Em deia que ell era com el personatge d’aquesta novel·la –turmentat perquè no pot conciliar la naturalesa animal i humana– i que se sentia un incomprès, algú especial, capaç de distingir les altres persones que també eren especials, com jo, m’assegurava".
Relació de confiança
Una altra de les coses que va fer Padró per continuar estrenyent el seu vincle amb la Natalia va ser regalar-li una llibreta. "Havíem d’escriure de manera conjunta: ell començava a escriure i jo continuava", explica. Un dia, al final de la classe, Padró li va demanar que no marxés. Es van quedar tots dos a soles. Llavors ja feia més d’un any que mantenien una relació de confiança. "Em va fer seure sobre la taula, em va demanar que respirés profund, va començar a acariciar-me el coll i va acabar tocant-me els pits", recorda la Natalia, que és incapaç de veure amb claredat com va acabar aquella situació, que la va bloquejar i va disparar la seva ansietat.
