El trauma del mòbil robat

D’altra banda, hi ha delictes comuns que la majoria de les persones normalitza, com els petits furts (per exemple, el robatori d’un moneder sense que la víctima se n’adoni). Tot i que aquests actes poden causar un mal temporal, la societat els considera gairebé inevitables a les grans ciutats. No obstant, malgrat la dificultat de les forces de seguretat per controlar aquests delictes menors en àrees urbanes, no ens hauríem de resignar a acceptar-los. Cada delicte, ja sigui contra el cos, l’espai o els béns d’una persona, té un impacte individual que, sumat, genera conseqüències en la comunitat. A més, quan aquests delictes menors augmenten en freqüència o afecten l’esfera personal, les repercussions socials són més importants, especialment perquè van minant la confiança en la convivència ciutadana i la protecció.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Actualmente, a Barcelona, més de 13 persones al dia pateixen el robatori dels seus telèfons mòbils mitjançant la força i, el que abans podia ser un furt, ara és un robatori amb violència. Fa alguns anys, moltes persones obtenien el seu mòbil a través de programes de punts de les companyies telefòniques, i l’impacte econòmic semblava menor. A més, aquests dispositius tenien poca capacitat i eren utilitzats principalment per a trucades, SMS o correu electrònic. Avui dia, els telèfons mòbils són béns costosos que paguem en la seva totalitat i que contenen gran part de la nostra vida personal i professional: des de fotos i contactes fins a aplicacions bancàries i de transport públic.

La pèrdua d’un mòbil no només implica la sostracció d’un objecte, sinó també una invasió de la nostra intimitat, ja que hi emmagatzemem records, comunicacions privades i dades personals. Tot i que moltes d’aquestes dades poden recuperar-se en línia, l’experiència del robatori, especialment quan s’utilitza la força, genera un impacte emocional. Al mal físic s’hi suma el trauma de l’assalt, i quan el que han robat conté aspectes íntims de la nostra vida, la percepció d’inseguretat s’accentua. Aquest tipus de delictes, tot i que no representin grans pèrdues econòmiques o danys físics, deixen una empremta profunda en les víctimes i contribueixen a una sensació general de vulnerabilitat i inseguretat que, juntament amb altres factors, crea una espiral difícil de revertir mitjançant polítiques públiques i que exigeix reflexionar sobre la importància de la seguretat quotidiana en la nostra vida.