CONTEXT
El trauma del mòbil robat
La pèrdua d’un dispositiu no només implica la sostracció d’un objecte, sinó també una invasió de la nostra intimitat
En tots els àmbits socials hi ha temes que criden l’atenció de l’opinió pública i acaparen titulars en els mitjans, i que aconsegueixen captar també l’atenció dels governants. Així com passa en política o economia, els temes de seguretat es posen "de moda" a temporades. Des de fa alguns anys, per exemple, es parla de robatoris de rellotges de luxe o d’ocupacions de primeres residències. No obstant, aquests casos representen un percentatge reduït dels fets delictius totals i tenen una afectació limitada en la població: poques persones posseeixen articles de luxe, i són menys encara les que experimenten una ocupació il·legal de la seva residència habitual. En aquests casos, parlem de violació de domicili i tant les autoritats policials com les judicials responen de manera ràpida i efectiva.
D’altra banda, hi ha delictes comuns que la majoria de les persones normalitza, com els petits furts (per exemple, el robatori d’un moneder sense que la víctima se n’adoni). Tot i que aquests actes poden causar un mal temporal, la societat els considera gairebé inevitables a les grans ciutats. No obstant, malgrat la dificultat de les forces de seguretat per controlar aquests delictes menors en àrees urbanes, no ens hauríem de resignar a acceptar-los. Cada delicte, ja sigui contra el cos, l’espai o els béns d’una persona, té un impacte individual que, sumat, genera conseqüències en la comunitat. A més, quan aquests delictes menors augmenten en freqüència o afecten l’esfera personal, les repercussions socials són més importants, especialment perquè van minant la confiança en la convivència ciutadana i la protecció.
Notícies relacionadesActualmente, a Barcelona, més de 13 persones al dia pateixen el robatori dels seus telèfons mòbils mitjançant la força i, el que abans podia ser un furt, ara és un robatori amb violència. Fa alguns anys, moltes persones obtenien el seu mòbil a través de programes de punts de les companyies telefòniques, i l’impacte econòmic semblava menor. A més, aquests dispositius tenien poca capacitat i eren utilitzats principalment per a trucades, SMS o correu electrònic. Avui dia, els telèfons mòbils són béns costosos que paguem en la seva totalitat i que contenen gran part de la nostra vida personal i professional: des de fotos i contactes fins a aplicacions bancàries i de transport públic.
La pèrdua d’un mòbil no només implica la sostracció d’un objecte, sinó també una invasió de la nostra intimitat, ja que hi emmagatzemem records, comunicacions privades i dades personals. Tot i que moltes d’aquestes dades poden recuperar-se en línia, l’experiència del robatori, especialment quan s’utilitza la força, genera un impacte emocional. Al mal físic s’hi suma el trauma de l’assalt, i quan el que han robat conté aspectes íntims de la nostra vida, la percepció d’inseguretat s’accentua. Aquest tipus de delictes, tot i que no representin grans pèrdues econòmiques o danys físics, deixen una empremta profunda en les víctimes i contribueixen a una sensació general de vulnerabilitat i inseguretat que, juntament amb altres factors, crea una espiral difícil de revertir mitjançant polítiques públiques i que exigeix reflexionar sobre la importància de la seguretat quotidiana en la nostra vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
