IA per buscar espermatozoides

"El treball de microscòpia és molt tediós, són moltes hores de recerca de rastres biològics importants; si li dius a la màquina que el que has seleccionat és un espermatozoide, t’ho reconeix fàcilment en altres mostres similars i t’estalvia temps". D’aquesta manera, el subinspector Sergi Valiente, cap de la Unitat Central de Genètica Forense de la Divisió de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra, explica les aplicacions d’una de les noves tecnologies de què disposaran els agents en les investigacions criminals.

Es tracta d’un software amb intel·ligència artificial (IA) que s’adapta a un microscopi òptic i que permet identificar espermatozoides de forma ràpida. Els agents reben mostres biològiques en què hi pot haver restes de semen procedent de delictes de violència sexual. Amb la nova tecnologia, es pot extreure un ADN que, acarat, pot donar positiu en una base de dades amb restes biològiques de delinqüents. També pot ajudar a revisar restes de proves de casos antics per extreure nova informació i poder resoldre’ls.

Llinatge matern

Amb aquest software, els Mossos incorporen també un sistema de seqüenciació massiva de nova generació (NGS) que permetrà ampliar el catàleg de serveis (ADN mitocondrial o estudis fenotípics/biogeogràfics). "Es tracta d’una tecnologia molt nova que permetrà fer anàlisis específiques i ens donarà una informació brutal", assenyala el subinspector. Amb l’NGS es poden fer estudis de l’ADN mitocondrial que permeten la confrontació per llinatge matern, circumstància que facilitarà la identificació de cossos sense filiació per resoldre casos de persones desaparegudes. També es fa servir per relacionar els gens amb el fenotip, els trets observables d’una persona, o establir indicadors biogeogràfics a partir de l’anàlisi d’una mostra de l’ADN trobada a l’escenari d’un crim.

Valiente remarca que la nova tecnologia incrementa "els reptes" policials i que els grups d’investigació necessiten cada vegada més biòlegs informàtics per "processar el volum de dades i possibilitats que ofereix el cas a partir d’una mostra, ja que de vegades és complicat discriminar". "La ciència permet extreure més informació de la que s’obtenia abans a l’analitzar unes restes", assenyala el subinspector dels Mossos.

La majoria dels casos criminals que investiga la Unitat Central de Genètica Forense de la Divisió de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra són delictes de sang, com, per exemple, homicidis i agressions sexuals. Des de les unitats territorials reben al laboratori diversos elements per analitzar que els porten els investigadors i la primer a cosaque fan és comprovar si s’ha seguit correctament la cadena de custòdia i les proves no estan contaminades per evitar una nul·litat legal.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

"No puc malgastar ni el meu temps ni recursos públics a investigar un delicte d’un procediment que després no arribarà a bon port", destaca Valiente. Després, es designen dos analistes de la Unitat de Genètica Forense perquè facin d’instructors del cas i entrin "en diàleg permanent" amb els investigadors que el porten per saber què és el que es necessita o quines proves s’han de fer a les mostres biològiques.

Des de la unitat també es té accés a l’atestat per saber com estava distribuït el que s’ha obtingut en l’escenari del crim i poder facilitar la feina. Una vegada es tenen les proves, es traslladen als investigadors de la Divisió Criminal, que són els que gestionen el cas, tot i que els informes també es poden entregar a petició del jutge o de la fiscalia. Per a una millor comprensió, ja que es tracta de llenguatge molt tècnic, des de la unitat s’han esquematitzat aquests informes per facilitar la tasca policial i judicial. Valiente remarca que sempre hi ha comunicació tant amb companys dels Mossos com d’altres cossos i membres de la judicatura per aclarir qualsevol dubte davant casos complexos.