Milei ordena la retirada de l’Argentina de la cimera del clima de Bakú
El president argentí decideix de manera sobtada retirar de les negociacions els pocs diplomàtics desplegats sobre el terreny. La decisió commociona els representants de països aliats com el Brasil, la Xina i el G77.
Ahir, el tercer dia de la cimera de Bakú (Azerbaidjan), en un dels moments clau per a l’arrencada de les negociacions d’aquesta trobada climàtica, el president de l’Argentina, Javier Milei, va prendre la decisió sobtada de retirar els seus negociadors de totes les sessions de treball d’aquesta reunió. La notícia, avançada per mitjans com Clarín i Climática, suposa un fort revés per a la cimera del clima de Bakú. Sobretot perquè es produeix en un any en què tots tenen por que l’arribada de Trump al Govern dels Estats Units, el segon país més contaminant del món, encara dificulti més la lluita contra el canvi climàtic a escala global.
La notícia de la retirada de l’Argentina de la cimera arriba de cop i volta, però no per això de manera inesperada. Segons van explicar diversos mitjans argentins, Milei s’havia mostrat reticent des d’un principi a enviar els seus diplomàtics a aquesta trobada. Especialment després d’haver eliminat el Ministeri de Medi Ambient del seu Govern i de pronunciar diverses vegades discursos de caire negacionista amb el canvi climàtic.
Malgrat tot, però, en aquests primers dies sí que s’havia pogut veure una "petita delegació" de negociadors argentins als passadissos de la cimera de Bakú. Fins que ahir, per algun motiu que encara no ha transcendit, Milei va ordenar retirar-los d’aquesta trobada diplomàtica. Poc després, el mandatari argentí va assegurar que havia mantingut una trucada amb Trump.
Commoció
Segons van dir mitjans com Clarín, els diplomàtics argentins ni tan sols van poder accedir a l’estadi olímpic de Bakú on es desenvolupen les negociacions i els esdeveniments d’aquesta cimera. La decisió de la retirada va causar una gran commoció en les delegacions que històricament han negociat en el mateix bloc que l’Argentina, com el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai, la Xina i el G77 (grup de països en via de desenvolupament). També es percep com un mal senyal per a l’arrencada d’aquesta cimera, que ja ha començat amb l’absència simbòlica de líders dels Estats Units, Rússia i la Xina, els tres grans emissors del globus.
El tercer dia de la cimera del clima es va iniciar amb la compareixença de la primera ministra italiana, Giogia Meloni, davant una assemblea de líders mundials reunits a Bakú. En el discurs, un dels més esperats de la jornada, la italiana va argumentar que les energies renovables per si soles no seran suficients en vista de l’augment de la demanda energètica mundial. En aquesta línia, Meloni es va mostrar favorable a incloure el gas, els biocarburants, l’hidrogen i l’energia nuclear en el mix energètic del futur. També va confiar en els avenços en l’àmbit de la fusió nuclear, "que podria donar-nos una font d’energia neta i il·limitada", va afirmar.
La notícia més esperada i aplaudida del dia, de la qual feia setmanes que corrien rumors, va ser la presentació del nou pla del Brasil per reduir encara més les seves emissions. Segons va anunciar ahir la delegació brasilera des de la mateixa cimera de Bakú, aquest país sud-americà es compromet a reduir entre un 59% i un 67% les seves emissions per al 2035 en comparació amb els nivells del 2005.
Es tracta d’una retallada gairebé un 30% més ambiciosa que la que es va plantejar en l’anterior pla. La delegació brasilera també va presentar un projecte per restaurar 12 milions d’hectàrees de vegetació nativa de cara al 2030, frenar la desforestació i restaurar els ecosistemes que s’han malmès. L’anunci va aconseguir una gran quantitat d’aplaudiments per part de la comunitat internacional i dels activistes.
L’altre raig d’esperança del dia va tenir lloc en l’entrega dels anomenats informes de transparència, una de les pedres angulars de l’Acord de París per intentar monitorar l’avenç dels països en la seva lluita contra el canvi climàtic. Una desena de països, entre els quals hi ha Espanya, van entregar un informe tècnic biennal en què recullen totes les accions implementades per fer front a la crisi climàtica.
Segons va destacar el secretari executiu del departament de canvi climàtic de les Nacions Unides, Simon Stiell, aquests informes són "essencials" per aconseguir entendre el moment actual i, sobretot, per mirar d’estudiar "com es poden reforçar en un futur les polítiques climàtiques".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim