Catalunya encara la legislatura dels grans projectes renovables

No obstant, fonts coneixedores dels plans de Catalunya per als pròxims quatre anys donen per fet que aquesta ha de ser la "legislatura dels grans projectes". O sigui, a més de canviar de marxa per millorar en el grau de compliment dels reptes enumerats abans, la quantitat d’energia renovable produïda ha de fer un salt cap endavant important.

Un bon exemple d’això és la decisió de la conselleria liderada per Sílvia Paneque de posar en marxa el Plemcat, una plataforma de proves que ha de ser l’avantsala del primer parc eòlic marí de Catalunya. L’Executiu treballa perquè els aerogeneradors d’aquest projecte siguin visibles al golf de Roses, malgrat l’oposició de centenars de veïns, el 2025. La plataforma flotant estaria a uns 20 quilòmetres de la costa i al seu voltant hi hauria un parc eòlic a petita escala. Aquest és el disseny que planeja la Generalitat. Les dades que recopili aquest laboratori podran ser útils per a empreses que vulguin instal·lar els seus aerogeneradors en aquesta mateixa zona del Mediterrani.

El parc definitiu no arribaria fins més endavant, ja que el Ministeri per a la Transició Ecològica encara no ha subhastat l’energia eòlica marina. No obstant, la quantitat d’energia produïda permetria avançar cap als percentatges que el Govern s’ha fixat com a objectiu: la intenció és cobrir més de la meitat (un 54%) de la demanda elèctrica amb energies renovables el 2030. En aquests moments, no s’arriba al 20%.

L’Estat va aprovar a principis de l’any passat els plans que inclouen el golf de Roses com a únic punt de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics marins. Amb la incògnita de quan se celebraran les subhastes públiques, en aquests moments ja hi ha set projectes sobre la taula. L’últim va començar la fase de consultes prèvies l’agost passat. Es tracta del que promou Repsol Renovables i rep el nom de Mediterrani 1. Segons el document previ del projecte, el parc planteja fins a 70 molins flotants amb una potència total de 1.050 MW, amb 15 MW per aerogenerador.

Aquest parc és el segon amb més potència projectada. El primer el va presentar una societat del grup Cobra, Instalaciones y Servicios Moscardo III, el Catwind, amb una potència prevista de 1.200 MW. N’hi ha dos més projectats per Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy es diu L’Empordà i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. L’altre, promogut per Ferrovial, es diu Creus i preveu també la instal·lació de 34 molins amb 510 MW de potència total.

El que té la tramitació més avançada és el parc Tramuntana, que preveu la instal·lació de 35 aerogeneradors amb 500 MW de potència a uns 24 km de la badia de Roses. Els promotors, BlueFloat Energy i Sener, han obert també la porta a fer una prova pilot prèvia amb només tres aerogeneradors i 50 MW d’energia. A més, una filial d’Iberdrola projecta l’anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l’enginyeria basca Saitec en preveu un altre, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW.

Embús burocràtic

Notícies relacionades

El nòvio de la desapareguda de Reus es nega a dir on va ocultar el cadàver

Europa rectifica i aprova el fàrmac contra l’Alzheimer

Quant als projectes terrestres, els que no depenen de la Moncloa sinó del Govern de Salvador Illa, l’Executiu està negociant per incloure en els pròxims pressupostos un mecanisme que simplifiqui un dels tràmits burocràtics. Això permetria desembussar una quantitat considerable de plans que ara com ara continuen pendents d’una resposta per part de l’Administració.

Paneque ja ha repetit en més d’una ocasió que, per atraure companyies industrials modernes, és necessari garantir-los aigua i energia verda. Una de les dificultats serà trobar l’equilibri entre l’aprovació de projectes de gran extensió, que generin molta energia, i el consens amb els municipis i les hectàrees afectades. Per aquesta raó el Govern pretén facilitar les coses a les empreses que presentin plans acordats amb el territori implicat i que segueixin les directrius recollides en els manuals publicats.