Els migrants arriben a esperar dos anys per al permís laboral

Segons l’Estatut, la Generalitat és responsable de l’acollida i la integració de les persones immigrants a Catalunya, a nivell cultural, social i també en relació amb els seus drets bàsics una vegada resideixen aquí. És a dir, ha de garantir la seva atenció en la sanitat pública, el sistema educatiu i l’empadronament. Però també hi ha una part essencial d’aquestes competències que tenen a veure amb els permisos per treballar legalment, una part crucial per a la inclusió dels immigrants que presenta greus carències, segons l’informe.

Ministeri de Migracions

La Generalitat és la responsable de facilitar la primera autorització de treball quan els immigrants la demanen. Majoritàriament ho fa perquè un empresari els ofereix un contracte. Però, al seu torn, és el Ministeri de Migracions, a través de les Oficines Estatals d’Estrangeria, qui els ha de facilitar el permís de residència, essencial per poder formalitzar els contractes. Segons l’informe d’ACSAR, és en aquest punt on comença el trencaclosques. «No hi ha coordinació entre les oficines d’estrangeria, els consolats i les ofertes laborals. El traspàs de competències ha sigut mínim i ineficaç a causa d’un sistema estatal molt rígid», apunta l’informe, elaborat per la sociòloga Natalia Bello.

«Necessitem mecanismes de contracte àgils entre el SOC, els consolats i l’Estat, acompanyat d’un paper destacat de les oficines de la Generalitat a l’exterior», reclama Bello. Aquesta mesura permetria que els migrants poguessin ser contractats des dels seus països d’origen, i evitar les entrades irregulars. De fet, més del 70% dels treballadors immigrants a Espanya han arribat de forma irregular.

«Necessitem més competències perquè la Generalitat pugui tramitar també les renovacions de permisos de treball i que s’unifiquin els permisos de residència i de treball en una sola Administració, aplicant el model de la finestreta única», va insistir Salilb.

El Govern central està negociant un futur traspàs a Catalunya de les competències de la gestió de la immigració, supeditat al suport de Junts als Pressupostos de l’Estat. «No sabem com acabaran aquestes negociacions, però l’essencial és que el traspàs inclogui recursos econòmics. Si no, això acabarà com un Rodalies», va replicar l’actual director general de Migracions de la Generalitat, David Moya.

El Govern central tramita unes 800.000 sol·licituds d’estrangeria cada any a Catalunya, segons Moya, que va apuntar que, en cas de fer-se efectiu aquest traspàs, no s’aplicaria fins passats tres o quatre anys. «Hem d’insistir que el Govern posi més mitjans en aquestes oficines i s’agilitzin els procediments», va reclamar.

Notícies relacionades

El nòvio de la desapareguda de Reus es nega a dir on va ocultar el cadàver

Europa rectifica i aprova el fàrmac contra l’Alzheimer

Membres de diverses oenagés presents en la presentació de l’informe van posar sobre la taula les conseqüències que aquestes demores tenen en la vida dels immigrants. «Estem acompanyant persones en processos de regularització que triguen un any, quan la documentació és correcta. El que no podem pretendre és que l’empresari continuï esperant i mantenint l’oferta durant un any o més», va remarcar un advocat de Càritas, que va advertir que moltes d’aquestes persones perden l’oportunitat laboral amb motiu d’aquests retards administratius.

També tècnics d’acollida de diversos ajuntaments van insistir ahir en la necessitat d’agilitzar els procediments. «No podem fer la nostra feina com correspon perquè ens passem el dia acompanyant les persones en les dificultats dels tràmits burocràtics i els seus retards, amb el patiment econòmic i emocional que això comporta», van lamentar.