Més de cent avis i 9 menors, entre els 216 morts a València

De les 216 víctimes mortals de la dana de València –al conjunt d’Espanya hi ha hagut 224 morts–, nou dels cossos recuperats fins ara a la Comunitat Valenciana són menors d’edat. Set d’ells tenien menys d’11 anys, com ara els petits Rubén i Izan, els dos germans de Torrent recentment identificats després de dues setmanes d’intensa recerca, o el Neizan, el petit mort amb els seus pares al ser arrossegat el cotxe en un pont sobre el barranc de Pelos (afluent del Poyo). La riuada tampoc va tenir pietat amb la petita Angeline, que tenia a penes tres mesos, trobada el primer dia junt amb la seva mare, a la CV-407, a Paiporta, el municipi més castigat amb un total de 45 morts confirmades. Hi continua havent 16 persones desaparegudes a la Comunitat Valenciana.

La tragèdia ha colpejat víctimes vulnerables per la seva edat, d’una banda aquests nou menors, i principalment les persones grans. De fet, més d’un centenar de les víctimes mortals els cadàvers de les quals han sigut recuperats tenien més de 70 anys, concretament 104 dels 216 morts.

Així ho reflecteixen fonts del TSJCV, els que van oferir ahir, per primera vegada, dades de les persones que han perdut la vida en aquesta catàstrofe, gràcies a la informació recopilada pel Centre d’Integració de Dades (CID), creat per gestionar les víctimes mortals d’aquesta crisi sense precedents.

Més grans de 70 anys

Quant al biaix de gènere, gairebé dos terços, el 65%, eren homes: 131 davant 85 dones. En l’anàlisi per edats, gairebé la meitat de les víctimes mortals (103) han sigut persones més grans de 70 anys, informen les mateixes fonts, que aclareixen que 15 d’ells tenien més de 90 anys. Entre els avis morts figuren sis residents d’un centre de persones grans de Paiporta que es va inundar completament. La ràpida actuació dels treballadors de la residència va evitar més víctimes a l’aconseguir pujar al pis superior els més de cent residents que van sobreviure després de sorprendre’ls la riuada al menjador.

Pel que fa a les nacionalitats, 190 eren espanyols i 26, estrangers d’11 nacionalitats diferents. Les dues més freqüents van ser la romanesa i la marroquina.

Pel que fa a les poblacions, en aquesta estadística s’ha tingut en compte el municipi on van ser trobats i aixecats els cossos, que no necessàriament corresponen ni amb el domicili dels morts ni amb el lloc on van trobar la mort, ja que molts d’ells van morir al ser arrossegats per la riuada. De fet, alguns dels cossos han sigut trobats entre 5 i 10 quilòmetres de distància del punt on van desaparèixer, com en el cas dels germans de cinc i tres anys de Torrent.

En aquest sentit, els municipis on més cadàvers han sigut localitzats són Paiporta, amb 45, i Catarroja, amb 25, seguits de València, amb 16, i Alfafar, amb 15 cadàvers.

Segueix la recerca

Les tasques de recerca de possibles víctimes mortals segueixen en barrancs, l’albufera de València i el mar, principalment, ja que encara hi ha 16 denúncies per desaparició actives.

Notícies relacionades

El nòvio de la desapareguda de Reus es nega a dir on va ocultar el cadàver

Europa rectifica i aprova el fàrmac contra l’Alzheimer

José Martínez Toral, pedagog i el que era l’actual director de l’Institut d’Educació Secundària (IES) Número 1 de Xest, figura també entre les víctimes que va causar la dana el passat 29 d’octubre al ser arrossegat per les aigües desbordades del barranc de Sechara mentre tornava al seu domicili, situat a València. Va estar desaparegut durant diversos dies fins que finalment es va confirmar la pitjor de les notícies al ser trobat pels efectius d’emergències i rescat.

Des de la Coordinadora d’Animació Sociocultural del País Valencià, li han retut un homenatge per la seva extensa trajectòria, i han recordat que «els que hem tingut el privilegi d’haver-lo conegut i d’haver conviscut amb ell com a company de feina i amistat, només podem ressaltar la seva gran categoria humana, que era una persona molt agradable i afable, molt pròxima i que, alhora, transmetia molta alegria, segurament impregnat pel seu lloc de residència al barri de Ruzafa». Els seus companys descriuen José Martínez Toral com a «entusiasta en tot el que feia i, sobretot, molt conscienciat i compromès amb el món educatiu».