CONTEXT

Un tímid primer pas

Els estudis fets amb una gran quantitat d’àguiles conclouen que no es tracta d’una espècie particularment sensible a les infraestructures eòliques

Un tímid primer pas
2
Es llegeix en minuts
Jaume Morron
Jaume Morron

Exgerent de l'Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat)

ver +

A vui, a partir de les onze del matí, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya presenta la "Guia per a l’elaboració dels estudis i seguiment faunístic en parcs eòlics" i els "Criteris per a compatibilitzar les energies renovables amb la conservació de l’àliga cuabarrada i de l’àliga daurada".

La publicació de la Guia i els Criteris és un "tímid progrés" en la defensa de la biodiversitat perquè, com indica el darrer informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC), l’energia eòlica és al capdamunt de les opcions tecnològiques més eficients en cost i potencial per a mitigar els efectes del canvi climàtic.

El progrés és encara lluny de les modificacions introduïdes en aquesta matèria en la nova Directiva europea sobre energies renovables que, del 21 de febrer d’enguany ençà, obliga els estats membres a garantir que la planificació, la construcció i l’explotació de plantes d’energia renovable i la connexió d’aquestes a les xarxes són d’interès públic superior, ja que contribueixen a la salut i a la seguretat públiques.

La presència de les àligues cuabarrada i daurada és el factor que més ha condicionat en el passat i segueix condicionant avui el desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya.

Però la literatura científica i l’experiència a Catalunya no avalen la possible mortalitat o desplaçament de les àligues dels seus territoris per la presència de parcs eòlics. És més, hi ha exemples de parcs eòlics –com Colladetes, al Perelló– on l’àliga cuabarrada fa anys i panys conviu i fins i tot cria i caça a l’interior del propi parc.

Els estudis realitzats i publicats amb una gran quantitat de parelles estudiades a Catalunya i a Espanya conclouen que no es tracta d’una espècie particularment sensible a aquestes infraestructures, respectant òbviament el sector de cria, i que inclús si es produeix ocasionalment un efecte barrera per la presència d’un parc eòlic, és capaç d’adaptar els seu territoris i mantenir la seva reproducció.

Un cas de mortalitat

A Espanya només ha estat confirmat un cas de mortalitat per xoc amb un aerogenerador, i no és per tant una causa significativa de mortalitat d’aquesta espècie. A Catalunya, cap.

Notícies relacionades

Cal fer el màxim esforç per conservar les àligues cuabarrada i daurada i l’Administració té el deure de garantir-la, però la compatibilitat de conservar-les i el desenvolupament eòlic a Catalunya s’ha de basar en criteris objectius i rigorosos, tenint en compte que es disposa de prou informació sobre les espècies i llur interacció amb els parcs eòlics, i que el foment i desenvolupament de les energies renovables és també un deure i una obligació urgent, d’acord amb la legislació catalana i europea per la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes.

 Jaume Morron és exgerent de l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat)