Un milió d’espanyols pateixen trastorn obsessiu compulsiu

Entre un 2% i un 3% de la població espanyola té un trastorn obsessiu compulsiu (TOC), és a dir, entorn d’un milió de persones. Aquest trastorn, a més, de vegades va associat a un trastorn de la conducta alimentària (TCA): entre un 13% i un 18% de les persones que tenen TOC també tenen un TCA, segons assenyala la Unitat Integral de Recuperació de TCA de l’Hospital Sagrat Cor (Martorell). El trastorn obsessiu compulsiu, amb el qual sovint es frivolitza, està considerat per l’Organització Mundial de la Salut com una de les 10 patologies més incapacitants.

El TOC es defineix per la presència de pensaments obsessius i/o compulsions angoixants i recurrents. La persona amb TOC s’obsessiona amb temes concrets i també repeteix una vegada i una altra comportaments, fins i tot sabent-los inefectius, intentant prevenir esdeveniments que són objectivament improbables. Un exemple: Francisco Farrando, de 36 anys i amb TOC, no pot trepitjar les línies de les llambordes del carrer perquè, si no, sent que li passarà una cosa dolenta. Li passava el mateix a Jack Nicholson a Millor, impossible, en què interpreta el maniàtic escriptor Melvin Udall. Hi ha altres pacients que tenen TOC de contaminació: tenen por de tocar les coses per si es contagien amb algun germen i per aquest motiu es renten les mans d’una manera obsessiva.

L’Associació TOC Catalunya va celebrar ahir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) la II Jornada a Catalunya sobre el TOC sota el lema: El TOC no són manies. Lluitem contra l’estigma. En el trastorn obsessiu compulsiu destaca el gradient social de la malaltia (això és, com menys nivell de renda més prevalença). A més, és un trastorn mental amb una elevada comorbiditat: moltes persones també tenen ansietat, depressió, trastorn de l’espectre autista (TEA) i fins i tot trastorns de la conducta alimentària (TCA). Francisco Farrando, per exemple, té depressió.

"El TOC afecta igual homes i dones. És un trastorn crònic, per la qual cosa afecta tant nens com adults. Hi ha dues edats a què és més probable que aparegui: la infància i la primera joventut, cap als 19 o 20 anys", explica el psicòleg especialitzat en TOC Ramon Cobo, que està darrere, amb Cristina Morales, del centre Presència Activa, l’objectiu del qual és treure la psicologia del despatx i acostar-la a l’entorn del pacient.

Esdeveniments disparadors

De vegades hi ha "esdeveniments disparadors o estressors" que fan que aparegui el TOC. En el cas de Francisco Farrando va ser un accident de trànsit. "Tot i així, les persones han de tenir unes característiques, tant genètiques com ambientals, que la predisposin a desenvolupar un TOC. Solen ser persones amb una rigidesa de pensament, molt perfeccionistes, amb dificultats per gestionar els canvis... "Ens trobem també molts pacients que han sigut víctimes de bullying", afegeix Cobo. Malgrat això, reconeix que no està descrita aquesta relació entre el TOC i el bullying. "Però sí que veiem en aquests pacients que hi ha una sensació d’indefensió i incontrolabilitat que fa que la persona adopti conductes per tenir la sensació que té el control", diu.

Les obsessions també són un tret del TOC. Miriam Pavo, de 29 anys, té TOC mental des que va entrar en l’adolescència. Té moltes obsessions i va "per temes". "Hi ha èpoques en què em preocupa molt un tema i puc passar-me anys amb això. Per exemple, he estat molt preocupada per les catàstrofes naturals. O m’he passat molts anys dormint de més al matí perquè no suportava el dia a dia, tenia por a la mort", explica.

Tot i que els experts no tenen la sensació que estigui augmentant el TOC, sí que millora la capacitat per diagnosticar-lo. "Els trastorns mentals relacionats amb l’ansietat pugen, i el TOC també", diu aquest psicòleg, que adverteix que aquest trastorn mental pot "dificultar" el dia a dia de la persona que el pateix.

"La persona dedica molt temps a fer aquests rituals, a intentar apagar l’ansietat que li generen els seus pensaments, i això fa que deixi de fer moltes altres coses, com relacionar-se. El TOC comporta baixes laborals", assegura Cobo.

Ho afirma també la psicòloga Núria Jarrieta Guarner, coordinadora de la Unitat Integral de Recuperació de TCA de l’Hospital Sagrat Cor (Martorell): "El TOC és un dels trastorns mentals que més afectació té en la vida diària de la persona. Hi pot haver diferents graus i un de molt alt pot limitar molt".

Com explica Jaurrieta, existeix una "comorbiditat" del TOC amb els trastorns alimentaris. Entre un 13% i un 18% de les persones que tenen TOC també pateixen un TCA. "Les dues patologies tenen pensaments intensos i els comporta conductes repetitives", explica Jaurrieta. En el cas del TCA també hi ha una "necessitat de control", com en el trastorn obsessiu compulsiu. Però, a més, en moltes ocasions el TOC està associat a trastorns d’ansietat i depressius.

Una de les formes més efectives per tractar el TOC és la teràpia en exposició i prevenció de resposta (teràpia EPR). "Es tracta d’enfrontar-se a la por, d’exposar-se a aquelles coses que l’obsessió ens fa pensar que aniran malament i no fer la conducta de compulsió. Això és la prevenció de la resposta: prevenim la resposta de la conducta", explica Cobo.

Per exemple, si el pacient té TOC de contaminació i creu que per tocar una balda de la porta es contaminarà i per aquest motiu després es renta les mans, la teràpia EPR l’obliga a exposar-se a aquesta idea i no rentar-se les mans. "L’ansietat va decaient a poc a poc", afegeix aquest psicòleg. Aquesta teràpia, a més, és més efectiva quan es fa al domicili del mateix pacient, ja que així es pot treballar amb els seus "elements diaris".

Notícies relacionades

Fundació "la Caixa": un milió d’euros per a la nova línia d’ajudes als afectats per la DANA

Deu avis moren a l’incendiar-se un geriàtric a Saragossa

Tot i així, explica que, per ara, la teràpia que ha demostrat ser més efectiva és la cognitivoconductual amb medicació. El mesurament específic per al TOC són els inhibidors de recaptació de serotonina. Malgrat tot, el TOC, al ser crònic, no té cura.

Les persones, això sí, poden passar per èpoques de la seva vida asimptomàtiques, amb unes obsessions molt poc presents. "Però és molt fàcil que el TOC torni a aparèixer davant una situació de crisi o incertesa", diu Cobo. I insisteix que la detecció precoç és molt important, ja que, en cas de no tractar-se a temps, l’ansietat pot anar creixent.