Olor de petroli a Bakú

Cada ciutat té una olor específica i la de Bakú (Azerbaidjan) és una barreja entre petroli i metà, dos dels combustibles fòssils que més contribueixen a l’escalfament global. Fa uns dies, el president azerbaidjanès, Ilham Aliyev, afirmava que la presència de tots dos al seu país era com un "regal de Déu", tan valuós com l’aigua o el sol. Les seves paraules encara ressonen pels passadissos.

La cimera se celebra aquest any a l’estadi olímpic de Bakú, el mateix que va allotjar diversos partits de futbol de l’Eurocopa 2020, així com també la final de l’Europa League 2019. Tècnicament, el lloc no ha canviat, però ningú ho diria. Els organitzadors han construït una estructura gegant al voltant de l’estadi, que, en total, suma més de 112.000 metres quadrats i que, paradoxalment, amaga del tot l’estructura esportiva. Les grades, de fet, estan ocultes. Només es poden veure si algun despistat obre una de les desenes de portes ocultes que hi ha als marges dels passadissos i comet una petita malifeta en un esdeveniment on a cada cantonada hi ha militars i personal de seguretat.

Les instal·lacions són francament gegants i, tot i així, resulten insuficients per poder acollir les més de 65.000 persones que s’han desplaçat fins a Bakú per assistir en primera línia a aquestes negociacions. Els passadissos estan plens per un constant vaivé de diplomàtics, polítics, observadors, científics, activistes i empresaris de tot el món. L’ambient és caòtic, com en totes les cimeres, perquè en un mateix moment se celebren centenars d’esdeveniments alhora. Però en aquest cas, per sort, hi ha desenes de voluntaris en cada àrea posats allà només per ajudar els assistents a orientar-se entre tant caos. No hi ha res més il·lustratiu sobre la falta d’espai que la imatge de desenes de persones treballant assegudes al terra a qualsevol racó.

A Bakú hi ha molta americana i ben pocs activistes amb pancartes. En part, això és perquè el preu del viatge i l’allotjament durant aquestes trobades s’ha disparat. I en part, també, perquè l’organització manté un estricte control sobre les persones a qui deixa entrar i ha advertit en més d’una ocasió que qualsevol dissidència serà castigada amb abundants multes i fins i tot penes de presó. Per això mateix, les protestes d’aquests dies es limiten a petites performances com ahir, quan una coalició d’oenagés va exhibir una enorme serp que representava "el mal" que poden causar els més de 1.700 representants de la indústria del petroli, el carbó i el gas presents en la trobada.

Notícies relacionades

Fundació "la Caixa": un milió d’euros per a la nova línia d’ajudes als afectats per la DANA

Deu avis moren a l’incendiar-se un geriàtric a Saragossa

Els lemes sobre sostenibilitat i cura del planeta poden llegir-se a cada racó, però, a l’hora de la veritat, la logística no destaca precisament per les seves bones pràctiques. Les papereres de reciclatge, per posar-ne un exemple, són escasses i amb una divisió poc habitual. La majoria dels aliments que es venen als estands, a part de ser desorbitadament cars, estan embolicats en diverses capes de plàstic i se serveixen, a més, amb coberts també recoberts en embolcalls plàstics. Ningú diria que intenten ser sostenibles.

Just ahir, un grup d’experts van publicar una carta oberta en la qual reiteren, una vegada més, el seu descontentament amb l’organització de les cimeres. El manifest, en el qual destaca la firma d’antics mandataris de les Nacions Unides, com Ban Ki-moon i Christiana Figueras, afirma que aquestes trobades necessiten una "reforma fonamental" per, per exemple, reduir el nombre d’assistents i centrar els debats només en la recerca de solucions. Així mateix, també es demana reformular els criteris de selecció de les seus per "excloure’n els països que no recolzen l’eliminació de combustibles fòssils". Dit d’una altra manera, per evitar que una cimera del clima torni a celebrar-se en un lloc que fan tanta olora de petroli.