"No puc trepitjar les línies del terra"

Fa 12 anys que a Francisco Ferrando, que ara en té 36, li van diagnosticar un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Arran d’un accident de trànsit que va patir a l’Argentina, el seu país natal, va desenvolupar estrès posttraumàtic. Després va venir la resta de seqüeles: el quequeig, el repetir moltes vegades una cosa. Els metges van començar a medicar-lo. Francisco està diagnosticat de TOC i de depressió crònica. Aquesta última és conseqüència del trastorn inicial.

"El meu TOC és mental, de pensaments repetitius. Per exemple, em desperto al matí amb una estrofa o una cançó i em la tinc tot el dia al cap. Quan camino, no trepitjo les línies ni les esquerdes del terra. Em van fer fora de la feina per això, perquè en lloc de 15 minuts trigava 40 a arribar-hi" ,explica. Fa tres anys que viu a Barcelona. Aquí es va posar en contacte amb l’Associació TOC Catalunya, de la qual forma part.

El TOC el fa viure en un estat de perfecció constant. "No agafo les coses en el primer intent, sinó en el tercer. No faig una determinada cosa perquè, si no, sento que em pot portar mala sort. El TOC és estar tot el dia pensant sense que el cap freni. Si al carrer trepitjo una línia, sento que passarà una cosa dolenta. És com que perdo el joc i ve la frustració... I tot això ho trasllado a la feina", explica.

En la seva empresa, on treballa com a tècnic, els seus companys saben què han de fer si pateix una crisi greu. "De vegades se m’entumeixen els peus i tota la part dreta del cos. I després comença l’altre costat. Començo a fer força amb els braços... Els meus companys saben que han de trucar al 112 i que m’han d’injectar un diazepam intravenós". A més, cada cert temps té episodis amb ideacions suïcides.

Notícies relacionades

Fundació "la Caixa": un milió d’euros per a la nova línia d’ajudes als afectats per la DANA

Deu avis moren a l’incendiar-se un geriàtric a Saragossa

En el TOC l’acompanyen, a més, la fòbia social i la sensibilitat auditiva. Un altre símptoma que Francisco pateix de vegades és el de la sensibilitat a la llum. Agafar el metro, per exemple, li resulta molt difícil perquè hi ha "molts estímuls". "Estic súper alerta perquè, a més, tinc molta por que em robin".

Per superar la fòbia social fa teràpia en exposició i prevenció de resposta (teràpia EPR), que consisteix a enfrontar-se a les coses que li fan por. I diu que funciona. "Una forma per evitar la fòbia que tenia al metro i als llocs freqüentats va ser apuntar-me a una colla castellera. Al principi ho vaig passar fatal i vaig tenir atacs d’ansietat, però he millorat", assegura.