Retards de tres anys en teràpies dirigides

Espanya és un país líder en assajos clínics contra el càncer, però molts dels tractaments que es proven en pacients espanyols triguen mesos o anys a incorporar-se a la pràctica clínica convencional i, per tant, triguen a arribar a tots els malalts que el necessiten. Metges i associacions de pacients atribueixen aquesta situació a les traves burocràtiques i a la falta de fons, que fan que, en ocasions, s’eternitzin les negociacions entre el Ministeri de Sanitat i les farmacèutiques per incorporar a la cartera de serveis públics teràpies dirigides, que tenen un alt cost.

Aquesta demora causa indignació i desesperació a molts malalts que, com la Laura (prefereix no revelar el seu nom real) , a qui van diagnosticar càncer de pulmó metastàtic ara fa dos anys, són ben conscients que existeix un fàrmac provat amb èxit i aprovat per l’Agència Europea del Medicament (EMA) que pot allargar-los la vida o que té menys efectes tòxics que els tractaments convencionals i, no obstant això, no hi poden accedir. "¿De què serveix saber que tens una mutació per a la qual existeix una teràpia dirigida si no hi pots accedir?", denuncia la Laura a EL PERIÓDICO, coincidint amb el Dia Mundial Contra el Càncer de Pulmó, que se celebra avui.

Un informe del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP), format per 500 especialistes de tot el país, publicat el juny del 2023, indica que "Espanya és el país amb menor nivell d’accés a fàrmacs oncològics aprovats per l’EMA". Segons aquest treball, només el 28% de les teràpies autoritzades estan totalment disponibles a Espanya, un 28% ho estan amb restriccions i un 41% no han sigut aprovades.

Notícies relacionades

La 'transfobia' crece un 14% en Catalunya según los datos de l'Observatori contra la LGTBI-fobia

L’orina humana permetria produir fertilitzants sostenibles, segons un estudi de la UAB

En concret, per al càncer de pulmó, el temps mitjà que passa des que és autoritzat per la Comissió Europea fins que s’incorpora a la cartera de serveis espanyola és d’uns 14 mesos, tot i que hi ha casos, com l’amivantamab, medicament al qual podria optar la Laura, en què la primera autorització per part de l’EMA va arribar el desembre del 2021, fa gairebé tres anys.

"Primer reps el cop de saber, amb 54 anys, que tens un càncer en estat metastàtic –denuncia la Laura–. Després et diuen: ‘T’ha tocat la loteria’, tens una mutació amb teràpia dirigida’, però després, a la pràctica, no pots accedir-hi".