El debat sobre l’ús de l’ordinador arriba a les aules després del dels mòbils

En la mateixa línia se situa Sandra Vallès Castro, professora de Matemàtiques a l’IES Investigador Blanxart de Terrassa, que demana al seu alumnat que obri el portàtil "només per utilitzar algunes aplicacions concretes com el Goegebra", un programa interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul.

En alguna cosa hi ha consens: introduir la tecnologia per fer el mateix que feies sense ella –llegir un PDF en pantalla o simplement prendre apunts– no serveix de res; com assenyala també el neurobiòleg Héctor Ruiz Martín, ferm defensor del potencial de la tecnologia a l’aula, que insisteix que el que ha d’anar per davant és el propòsit. "L’ordre no pot ser posem ordinadors i després pensem què en fem", afegeix l’autor d’Edumitos, ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico.

Precisament aquesta és la crítica al model de digitalització impulsat pel Departament d’Educació que va fer ja en el seu dia l’Affac. "No es va fer el debat sobre si realment era necessari aquest desplegament de dispositius, ni es va plantejar si l’alumnat de cinquè de primària necessitava o no un ordinador", posa sobre la taula Lidón Gasull, directora de la federació d’associacions de famílies. "No estem demanant que desapareguin les pantalles, sinó que es comprovi si s’està fent bé; fins a quin punt s’està deixant d’utilitzar el paper i fins a quin punt això pot ser negatiu per a l’aprenentatge", resumeix Gasull, que recorda que "ja hi ha molta literatura científica que apunta que no s’aprèn igual amb paper que en pantalla".

Aprenentatge de la lectura

Ruiz Martín sí que posa èmfasi que "els problemes del sistema educatiu no són per les pantalles" i apunta, entre factors diversos, l’aprenentatge de la lectura ja des de l’etapa preescolar. "No crec que els pèssims resultats que tenim en proves internacionals (PISA, PIRLS) siguin per les pantalles. Estònia és el país europeu més digitalitzat a tots els nivells, inclosa l’educació, i ocupa les primeres posicions de les proves PISA". Sí que considera "evident" que si s’introdueix la tecnologia a l’aula, "cal fer-ho amb propòsit, planificació i formació. Només així ens ajudarà a millorar els resultats".

L’escola catalana és tan diversa que costaria respondre de manera genèrica a la pregunta de si la digitalització s’està fent bé (fins i tot si hi hagués consens sobre què s’entén per fer-ho bé). Una de les grans diferències entre els centres és si utilitzen llibres de text o no i si pengen tot el seu material en l’entorn de Google. En aquest segon grup hi ha, per exemple, l’institut Maria Espinalt de Barcelona, on no han defugit el debat.

"Ens hem plantejat racionalitzar-ne l’ús. Com a societat, hem integrat tantíssim la pantalla que de vegades costa, però, per exemple, ara imprimim molts materials que abans l’alumnat es descarregava a la pantalla; hem incrementat moltíssim la despesa en fotocòpies", explica la seva directora, que defensa, per exemple, que la tecnologia facilita moltíssim atendre la diversitat i la inclusió.

"L’alumnat té la pantalla tan integrada com els adults. De vegades et pregunten si poden prendre apunts amb l’ordinador i els has de dir que no, que els convé el paper", exemplifica Caño, que assenyala que ara tenen un nou front obert en la intel·ligència artificial (IA). "Aquest any faig batxillerat i, als primers exercicis, en vaig detectar moltíssims fets amb IA. Ara procuro demanar aquests treballs orals o a mà", prossegueix la docent, que defensa que tant les pantalles com la IA existeixen i l’alumnat ha de saber-los utilitzar, però que la clau rau en l’equilibri i en com integrar-les, cosa que intenta fer utilitzant-les només per fer les coses que no es poden fer sense elles.

Llibretes i bolígraf

Notícies relacionades

Aigua regenerada per a un sanejament sostenible

Falten 6.000 habitatges per als afectats de la zona zero

A l’institut escola El Viver de Montcada i Reixac han fet una reflexió similar a l’experimentada pel claustre del Maria Espinalt. "Hem retrocedit bastant en el tema pantalles a secundària, hem anat a reduir. Tots tenen llibretes i bolígraf i prenen apunts a mà; costa molt el control de les pantalles a l’aula a l’ESO", assenyala la seva directora, Conxita Roca.

De la desena de centres consultats per aquest diari per saber com gestionen els portàtils, el 100% assegura que només l’utilitzen "quan és necessari". És a dir, consideren que ho fan bé. La següent pregunta és com és de necessari, a la qual cosa tots responen que "quan aporta algun valor". Quant a l’edat d’introducció d’un ordinador personal per alumne a primària, actualment a cinquè (10 anys), el neurobiòleg Ruiz Martín respon que no es tracta d’una qüestió d’edat, sinó d’"objectius didàctics". "A cinquè de primària, ¿hi ha qüestions en les quals la tecnologia ens pot ajudar? I, per a aquestes qüestions, ¿és necessari tenir un dispositiu per cada alumne?", planteja el divulgador, que apunta també que "la tecnologia ens permet qüestions de personalització, de feedback de l’alumnat, que serien impossibles sense ella", conclou.