Els radars de tram redueixen a la meitat la sinistralitat més greu

En uns mesos es compliran 20 anys de la instal·lació del primer radar de tram a Catalunya, aquests controls que mesuren la velocitat en un segment concret d’una via ràpida amb l’objectiu de reduir la sinistralitat. És probable que part de la ciutadania els continuï considerant un giny recaptatori més de l’Administració, però les dades demostren que, a més del que hagin pogut generar quant a multes econòmiques, un dineral, sens dubte, i els fixos, més encara, també han salvat moltes vides: els accidents amb ferits greus i víctimes mortals s’han reduït a la meitat en els segments amb inspecció.

Els primers es van col·locar el 2005 a la C-31, entre Vilanova i Cubelles, i a la C-17, entre els municipis de Parets del Vallès i Lliçà de Vall. L’antiga N-152, una muntanya russa de corbes que uneix Barcelona i Ripoll, ha sigut una de les artèries en què més controls fixos i de tram s’han col·locat en aquest segle. L’últim de tram, no obstant, es va estrenar el setembre passat al túnel de Vallvidrera, a la sortida i entrada de Barcelona. La C-16 ja tenia dos punts vigilats a l’altura de Sant Cugat (amb el límit a 110 km/h), però el Servei Català de Trànsit va considerar que els registres de sinistralitat justificaven aquest reforç al túnel que travessa Collserola, on el límit de la sanció està col·locat en els 80 km/h.

L’opinió ciutadana

El director de Trànsit, Ramon Lamiel, explica que la instal·lació d’un radar de tram porta al seu darrere un saberut estudi sobre la pertinència d’impulsar la mesura. "S’identifica una carretera amb un problema concret de sinistralitat, incloses les possibles millores en la infraestructura, i només si la conclusió és que servirà per millorar la seguretat viària, llavors s’acaba col·locant", resumeix.

Lamiel és conscient, perquè porta ja temps en això de la cosa pública, que l’opinió ciutadana entorn dels radars no és precisament positiva. En la memòria, tot i que ara s’entreveu impensable, l’home que el 2005 va ser detingut per trencar a martellades diversos dels flamants radars repartits per la ronda de Dalt, sobretot a Nou Barris. "Encara es vandalitzen, però crec que el 90% de la població ja s’ha convençut que són allà per la seva pròpia seguretat. Considero que el de la velocitat excessiva ja és un debat guanyat socialment. N’hi ha prou amb veure com hem anat reduint la xifra de víctimes mortals any a any gràcies a mesures com aquesta".

Notícies relacionades

L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

Sanitas abonarà tres milions per una negligència en un part

L’any 2000 van perdre la vida en sinistres de trànsit a Catalunya (urbans i interurbans) 891 persones. El 2005, en van ser 641, el 2010 en van morir 381, el 2015 es va baixar la xifra a 291 i en el passat 2023 la xifra va arribar a les 228 víctimes mortals. És a dir, en poc més de 20 anys, la xifra és quatre vegades inferior. Cert optimisme, però encara queda lluny l’objectiu marcat pel Govern d’arribar a les zero víctimes a la carretera l’any 2050.

Les dades de Trànsit sobre les zones controlades pels radars de tram demostren fins a quin punt aquests controls ajuden a continuar reduint la xacra de la sinistralitat a l’asfalt. En el de l’AP-7, a l’altura d’Amposta, just al costat del riu Ebre, es va passar d’una mitjana anual de 6,6 a 1,4 morts o ferits greus una vegada instal·lades les càmeres i la senyalització pertinent. Efecte molt similar en l’esmentat tram de la C-31 a Cubelles: de 5,8 a 2,2. O en la C-66 poc després de Corçà en direcció a Girona: de 4,2 a 1,6. Hi ha un sol cas que ha anat en sentit contrari, a l’N-2 a l’altura de la Jonquera, on s’ha passat de 0,2 a 1,3. És probable que el transvasament de vehicles a l’AP-7 hagi alliberat la carretera nacional, amb la qual cosa ara s’arriba a més velocitat, sinònim de més risc en determinats punts.