Quatre avisos diaris de violència sexual infantil

"Soc jo". Són dues paraules que encara esgarrifen les víctimes de violència sexual infantil i que protagonitzen la campanya de la fundació contra aquesta xacra que es va presentar ahir, en el marc del dia internacional contra aquests abusos de menors. "És algú pròxim a tu, al teu entorn i en qui confies plenament que truca a la teva porta, et diu ‘soc jo’ i et fa coses que no saps que estan malament però que et regiren l’estómac. Necessites encaixar-ho d’alguna manera, entendre per què no ho vas evitar, per què no vas fugir", va explicar Ester Pujol, supervivent de la violència sexual en mans d’un religiós a l’edat de 10 anys.

Fa anys que Pujol va presentar una denúncia pública contra el seu agressor. Es calcula que el 20% dels menors pateixen violència sexual durant la infància. "Si et diuen ‘si fas això t’estimo i, si no, no t’estimo’, ¿què és estimar? ¿Què és tenir l’altre? Quan passa, et quedes sola, et quedes callada. Et diuen que això és estimar, que ets la predilecta", va compartir la cantant Lídia Pujol, una altra supervivent. "Quan ho vaig explicar als meus fills, la meva filla em va preguntar: ‘¿I això passa molt?’. Vaig dubtar si ser sincera i alimentar la por, però al final li vaig dir que sí que passava, tot i que hi ha més gent bona. Hem de canviar la por per la consciència", suggereix Ester Pujol, que va apuntar que, quan va denunciar, una gran part del seu entorn, entre ells amics i coneguts, li van explicar que a ells els havia passat el mateix.

¿Què cal fer?

En l’acte d’ahir van participar quatre pares i mares, amb la intenció de conscienciar la societat que l’agressor sol ser més a prop del que imaginem. "Qualsevol adult els pot enredar, intento treballar aquest tema amb la meva filla perquè, si passa alguna cosa, pugui parlar amb mi i jo arribi abans. Tot i així, continuo pensant que a mi no em passarà. ¿Per què?", va opinar Mar Rodríguez, mare d’una nena de 7 anys. "És colpidor", va resumir Marta Aznar, mare d’un nen d’11. "Ja va sol a la piscina, a l’escola... A casa parlem de tot, però ¿i si li passa i no m’ho diu? ¿Com puc arribar a saber-ho? ¿Hi ha algun senyal? Em preocupa molt com a mare no ser-hi", va seguir Aznar.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Segons Bernadet, el més important és trencar el tabú i el silenci. "Hem de poder parlar amb naturalitat", va dir. "És crucial parlar-ne. És un tema tabú que sembla que no passa, és una veritat molt incòmoda per a la societat i aquest silenci és còmplice per als pederastes. A mi em van jutjar, em preguntaven per què estava removent la merda. Els vaig dir, ‘¡és la meva merda i la remoc quan vull!’". "Jo vaig parlar d’això a una noia i em va dir que no volia saber del tema, que tenia dos fills petits... És una cosa escandalosa que no es vol mirar. I per no fer-ho, si ho pateix el teu fill no ho entendràs, no sabràs veure què està passant", va explicar Lídia Pujol.

Bernadet parla d’alguns senyals que poden ser útils a les famílies. "Hi ha canvis sobtats de la conducta o actitud del nen que poden ser-ne un indicador fiable. L’important és estar connectat amb la criatura i parlar el mateix llenguatge, perquè parlen a la seva manera". "Cal evitar les portes tancades, els llocs tancats... Necessitem amplitud, transparència. I, sobretot, cal preguntar als nens. Si no vol anar a casa d’un familiar... ¿per què? Que no ens faci por preguntar i parlar amb ells de tot, crear un ambient on no se sentin jutjats", va recomanar la psicòloga Pilar Polo.