Crescudes provocades aporten sediments al delta de l’Ebre

Per intentar remeiar la situació, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), juntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, va dissenyar una estratègia de mobilització de sediments que serà lenta i que no arreglarà les coses d’un any per a altre. El pla inclou diverses accions, però una de les més destacades consisteix a provocar crescudes a l’Ebre per arrossegar certs sediments i mirar de fer-los arribar fins a la desembocadura.

Aquesta setmana, aprofitant que les pluges han omplert els embassaments, s’ha aprofitat per desencadenar aquestes avingudes artificials. Dimarts es va començar amb les crescudes de la Noguera Pallaresa i el Cinca. I avui s’augmentarà el cabal de l’Ebre en el sistema d’embassaments Mequinensa-Ribarroja-Flix. La idea és explotar les crescudes naturals perquè l’aigua arrossegui llot i remogui els macròfits, les algues que creixen de manera "desmesurada" en el Baix Ebre.

Renaturalització

"Mirem d’estudiar la millor manera per intentar que els sediments arribin al delta de l’Ebre", explica Rogelio Galván, de l’oficina de planificació de la CHE. "S’ha de destacar que aquestes crescudes tenen com a finalitat la renaturalització", afegeix.

És com si el riu creixés de manera natural, com passaria sense la presència dels pantans. Les maniobres es realitzen en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la companyia Endesa i diverses universitats, que piloten la part científica de l’estratègia de sediments. Els càlculs indiquen que als embassaments de Mequinensa i Riba-roja s’acumulen més de 180 hectòmetres cúbics de sediments.

Notícies relacionades

Creixen les «estafes híbrides»: l’engany que combina el món virtual i el físic

La recepta de Ferran Adrià per a una alimentació sostenible: «És millor una bona sardina que una mala llagosta»

La CHE admet que l’operació és complicada i que, per aquesta raó, els passos es fan de manera gradual. Durant la crescuda provocada que la CHE va organitzar a la primavera, s’estima que es van arrossegar unes 30.000 tones de sediments cap al riu. És una xifra baixa en relació amb la quantitat de llims i sorres encara encallats en les preses dels embassaments.

No obstant, des de la confederació valoren bé aquestes accions, que es repetiran sempre que la situació d’abundància als pantans ho permeti. Les solucions per al Delta també inclouen el trasllat de sediments des de la cua dels embassaments fins a la presa. La Generalitat i el Govern central estan d’acord en la necessitat de custodiar el litoral deltaic amb mesures a curt termini que frenin les conseqüències de la crisi climàtica i la falta de sediments agreujada durant dècades.