Un piano de 1952 sota el fang

En aquesta terrible tragèdia de la dana, que ha sacsejat desenes de pobles de la província de València i ha causat ja 219 víctimes mortals, els afectats no només han perdut els seus éssers estimats o béns materials molt costosos com ara cases, vehicles, maquinària, mobles o electrodomèstics. També hi ha persones que han sobreviscut a les inundacions però han perdut objectes i records que tenien gran valor sentimental.

És el cas d’Andrea Lerma, una música valenciana i professora, que fa classes de música i art a l’escola La Inmaculada de Paiporta. Ella va acabar la carrera de flauta i el grau mitjà de piano, de manera que utilitzava el seu Yamaha de 1952 de mitja cua per estudiar i treballar. "En realitat –comenta– aquest piano pertanyia a l’àvia del meu nòvio i quan va morir ens el vam quedar nosaltres", rememora. Casa seva s’ubica en un dels carrers més afectats per la riuada i és un casalot de poble de dues altures. "A la planta inferior teníem el meu estudi i la seu de l’empresa, de disseny gràfic i il·lustració, que compartim la meva parella i jo. Lògicament ho hem perdut tot: el piano, les meves flautes, vestits de falleres i de músics, i altres records de família", diu.

Efecte presa

La nit del 29 d’octubre, la barrancada va arrasar el poble de Paiporta i va inundar gran part de les cases dels veïns. "Al meu carrer –afegeix– es va produir a més un efecte presa ja que es van quedar amuntegats i encastats contra casa meva no menys de 50 cotxes. Vam estar tres dies sense poder sortir, fins que va venir un amic del meu pare amb la seva excavadora i va alliberar la sortida".

El piano, que ja va sobreviure a la riuada de 1957 perquè la família de la seva parella vivia llavors en un edifici del carrer de Colom, va quedar submergit durant tot el temps a la planta baixa. Els danys a l’instrument eren irreparables tot i que un amic tècnic el va testejar per restaurar-lo. "Però era impossible –diu resignada–, tenia 10 centímetres de fang sobre el teclat, a més dels bordons rovellats i la caixa de ressonància espatllada. A l’haver estat en remull, estava inflat i quarterat".

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

En fi, amb l’ajuda d’uns amics de l’escola, van treure el piano de mitja cua al carrer i després els bombers el van deixar en una muntanya de residus que va ser transportada a un dels camps dels exteriors del poble on s’acumulen tones de runa i escombraries. "Durant el temps en què el piano va estar al carrer –assenyala la música–, mentre veïns i voluntaris netejaven, l’instrument es va convertir en una atracció per a tothom". El mateix va passar amb un valuós joc de partitures de sol major de Mozart que van quedar inservibles al ser destrossades per l’aigua i el fang que va escampar la dana.

Però la vida segueix. Després de desfer-se d’aquests objectes de gran valor sentimental, Andrea Lerma es prepara ara per tornar a les classes i el seu nòvio mira de reactivar l’activitat de l’empresa. Hi ha projectes per atendre.