El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Del 2016 al 2020, la Conselleria de Drets Socials, a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), va subcontractar 292 centres de menors tutelats per valor de 114,6 milions d’euros "sense empara legal ni documental", és a dir, a dit i administrativament nuls, per valor de 114,6 milions. Ho diu un informe de la Sindicatura de Comptes que es va presentar ahir al Parlament, que parla de "mala gestió", de "fets perseguibles administrativament i judicialment" i apunta que podrien incórrer en "responsabilitats patrimonials" i fins i tot judicials. Aquest informe ja està sobre la taula del Tribunal de Comptes, però es desconeix si ha obert un expedient. La Sindicatura conclou que han trobat contractes "nuls de ple dret".

Els governs de Carles Puigdemont i Quim Torra, primer amb la consellera Dolors Bassa (ERC) i després amb el conseller Chackir el Homrani (ERC) al capdavant de la Conselleria d‘Afers Socials, van pagar gairebé a 300 centres de menors tutelats tramitant reconeixements extrajudicials de crèdit i utilitzant contractes d’emergència que avui la Sindicatura considera que contravenen la normativa de contractació pública. "La no formalització de forma expressa de les pròrrogues abans de finalitzar el període condueix a l’extinció de contracte. Les prestacions que es van continuar fent no tindrien empara legal", va explicar Maria Àngels Cabasés, síndica i autora de l’informe.

Contractes d’emergència

Entre els serveis que van rebre finançament figuren Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), serveis de primera acollida, pisos assistits, serveis de protecció d’emergència, serveis de suport especialitzat o Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI). Coincideix en l’època en què el Govern va haver de tutelar més de 8.057 nens migrants que van arribar a Catalunya sols, es va aplicar el 155 i no es van aprovar els comptes. Tot i que Cabasés va deixar clar que hi ha centres afectats que no tutelaven menors migrants, sinó nens nascuts a Catalunya, i va insistir que l’informe no posa en dubte l’obligació de tutelar els nens, va demanar fer-ho amb "les garanties i els procediments adequats".

L’informe assenyala que no era procedent utilitzar els contractes d’emergència per obrir aquests centres perquè aquesta via només es pot utilitzar en cas de catàstrofes, situacions que suposin un perill greu o necessitats que afectin la defensa nacional. "El 2017 i el 2018 no hi havia cap motiu recollit en la llei de contractes per utilitzar de manera reiterada el procediment d’emergència, i el 2019 i el 2020 es va superar amb escreix l’excepcionalitat", assenyala l’informe.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Una part eren centres nous, si bé la majoria ja existien però els contractes van ser prorrogats o assumien places sobreocupades, és a dir, que acollien més nens dels que estaven preparats per atendre, "cosa que empitjorava les condicions dels centres i els menors", va afegir Cabasés. En aquests centres no hi va haver cap document que acredités la seva relació amb l’Administració. En concret, hi va haver 118 centres que van acabar la vigència del contracte, però van continuar prestant el servei sense cap document legal. La Sindicatura recomana al seu informe fer una revisió d’ofici, ja que alguns podien estar encara avui vigents. També demana que s’estudiï el cost real de les places als centres i s’utilitzi un mateix identificador per a cada menor.

Els partits que van assistir a aquesta compareixença van insistir en la necessitat de canviar la manera de procedir a la DGAIA. "És una mala gestió i planificació de la conselleria. Cal reformular el sistema", va demanar Mari Àngels Planas, de Junts. "Es podia haver fet d’una altra manera, però les circumstàncies eren les que eren. ¿Què és pitjor, no atendre’ls?", es va excusar per la seva banda Montse Vergés, d’ERC. La CUP va demanar més transparència i el PSC es va comprometre a "posar-hi ordre". Vox no hi va participar i Aliança Catalana no hi va assistir.