L’aigua pujarà dos euros de mitjana per rebut a BCN i 22 ciutats

La previsió és que la variació s’aprovi inicialment al Consell Metropolità de l’AMB del 26 de novembre, després que la mesura hagi superat el tràmit previ de la Comissió Informativa de l’ens metropolità, governat per PSC –amb majoria absoluta–, Junts, Comuns i ERC.

L’efecte de la sequera

Tal com detalla l’informe tècnic que sustenta la pujada, al qual ha tingut accés aquest diari, Abemcia, la societat mixta integrada per Aigües de Barcelona (Agbar) (70%), Criteria (15%) i l’AMB (15%), reclamava un creixement en la tarifa del 6,32%. Després de revisar la sol·licitud, l’AMB ha optat per satisfer la demanda, però no totalment i amb diversos matisos. El més destacat és que en els dos primers trams de consum, és a dir, els que afecten els veïns que gasten menys aigua, l’augment serà del 2,9%, cosa que equival a un repunt equiparable al de l’increment de l’índex de preus de consum (IPC) i que suposarà aproximadament una crescuda d’un euro al mes. En canvi, per als que més aigua consumeixen, la pujada arribarà al 6,72%.

El 2024, el preu de l’aigua ja es va incrementar en un 11% aproximadament, després de més d’una dècada de congelació. Un rebut mitjà va passar de 42 euros a prop de 47. Ara, aquest rebut de 47 euros passarà a ser d’uns 48,5 o 49. És a dir, que la pujada és inferior a la que va operar per a aquest 2024, que va ser avalada amb els vots favorables del PSC, Junts, ERC i l’abstenció dels Comuns.

Però, ¿per què puja el cost del subministrament hídric? En el document tècnic de l’AMB, Abemcia esgrimeix diverses raons. En primer lloc, s’esmenta l’augment de l’IPC com a context ineludible. Però l’argument principal fa referència a les obres previstes per fer front a la sequera actual, que persisteix malgrat la millora dels embassaments, i a futurs períodes d’escassetat d’aigua.

Sobre aquests treballs per disposar de més aigua, Abemcia considera que, una vegada revisats els criteris d’amortització i cost financer, hi ha hagut certes modificacions a l’alça. Hi ha diferents exemples d’obres que el Govern veu prioritàries: l’ampliació de la potabilitzadora de Trinitat, que subministrarà uns 12 hectòmetres cúbics anuals extra; les millores als pous de Sant Joan Despí, i la potabilitzadora Estrella (a Sant Feliu de Llobregat). Totes aquestes infraestructures, operades per Agbar, són clau per garantir el subministrament metropolità. Part de les inversions tenen el suport de la Generalitat, però en altres casos ha sigut la companyia la que ha assumit certs costos.

El document de l’AMB, que inclou les despeses dels últims anys i les previsions del 2025 de manera detallada, també situa com a arguments el manteniment de les instal·lacions, la telectura de comptadors, els costos per ocupació de terra del port de Barcelona i el cofinançament del PERTE de digitalització del cicle de l’aigua. El PERTEe es paga amb fons europeus, però l’empresa també assumeix una part d’aquest projecte estratègic. A més, també es detalla la contribució als objectius de desenvolupament sostenible (per als quals es reserven 3,6 milions d’euros, un milió més que l’any anterior).

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Factura complexa

Cal recordar que la factura de l’aigua té sis components. Una part és el subministrament de l’aigua, que ja va créixer aquest any per l’augment de preu d’ATL –l’ens públic de proveïment Ter-Llobregat– i AMB. Però també hi ha el cànon que recapta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquest tribut havia de pujar, però com que el Parlament no va aprovar els pressupostos de Catalunya finalment l’increment no va entrar en vigor. A més, la factura també contempla l’IVA, la tarifa de clavegueram i dos tributs: la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) de l’AMB, que puja un 5% el 2025, i la taxa de recollida de residus que aprova cada ajuntament.