Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Avui [per ahir] ha sigut un dia important perquè s’han presentat els primers textos de la presidència sobre el que seran els acords d’aquesta cimera. Ara és el moment d’asseure’s amb totes les parts, d’escoltar quines són les posicions de la resta de països i de buscar aquestes zones de trobada. És el moment més important de la negociació política real.

¿Diria que les negociacions estan totalment encallades?

No del tot. Hi ha hagut temes en els quals sí que s’ha avançat i que, a més, interessen molt a Espanya, com ara punts d’adaptació climàtica, la transició justa i les qüestions relacionades amb el llenguatge inclusiu i el gènere. Sí que és cert que en els altres temes clau d’aquesta trobada, sobretot en mitigació i finançament, la lectura que fem dels esborranys no és positiva.

Hi ha qui diu que els documents publicats aquest dijous per la presidència de l’Azerbaidjan podrien ser un farol.

Els textos presentats no recullen les posicions de consens que ja havien començat a sorgir en moltes de les reunions que havíem tingut en els últims dies. Això al final és decebedor, perquè perds un temps preciós de negociació en aquesta recta final. Tot i així continuo sent optimista perquè estem tots asseguts a la taula de negociació.

El gran tema és el finançament climàtic. Sobre tot, la necessitat de mobilitzar més i més fons. ¿Europa té previst oferir una xifra concreta amb el seu compromís en aquest aspecte?

Europa ha sigut fins ara el contribuent de finançament climàtic més gran, ho volem continuar sent i anar un pas més enllà. Volem posar una xifra a sobre de la taula ambiciosa i realista. Estem treballant per aconseguir-ho.

Diversos portaveus europeus han apel·lat a la necessitat que més països se sumin a la causa.

Així és. Europa està decidida a aconseguir un acord ambiciós en el tema de finançament climàtic i està disposada a liderar aquesta causa, però per fer-ho necessitem veure que també altres països hi contribuiran. Perquè la realitat socioeconòmica ha canviat molt des dels 90, quan vam tancar la Convenció Marc de Canvi Climàtic i vam establir quins països havien de contribuir a aquest esforç global de finançament climàtic i quins havien de rebre’l. Llavors, els països del Golf o la Xina entraven en la llista de receptors i ara, en aquesta cimera, es planteja si haurien de ser també entre els contribuents.

En aquesta cimera estan intentant enviar un missatge al sector financer i l’esfera privada.

Exacte. Tots els actors han de ser coherents a l’hora de finançar el desenvolupament, a l’hora de finançar infraestructures i sistemes energètics. Per això necessitem fer una crida dirigida al sistema financer internacional, perquè adapti els seus mecanismes a la nova realitat climàtica.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

En el seu discurs des de Bakú, el president Sánchez va dir que no aplicar un gravamen específic als combustibles fòssils equivalia a subvencionar-los. ¿Es planteja Espanya deixar d’invertir en petroli, gas i carbó?

Tant a Espanya com a Europa s’està fent una crida important per deixar de subvencionar els combustibles fòssils i reconduir aquests diners a altres projectes que tinguin un interès social i un interès ambiental més important. Els registres ens diuen que l’últim any les renovables han crescut de manera important i que els costos dels combustibles fòssils han baixat notablement.