Elena Élez: "Ens preocupa l’augment del càncer de còlon en menors de 50 anys"

És el tercer tumor més freqüent en general, tant en homes com en dones, conjuntament. I ha augmentat molt en incidència, però en gran part es deu a la implementació dels programes de detecció precoç. Això són els tests de sang oculta en excrements, que permeten no només diagnosticar el càncer colorectal en etapes primerenques, sinó també –això és el més important– identificar lesions premalignes com pòlips o adenomes. Per això sí que és veritat que ha augmentat en incidència.

¿També en gent jove?

El que ens preocupa és que estem veient un augment en persones joves, en menors de 50 anys. El càncer de còlon és una malaltia vinculada a l’envelliment: el més freqüent és que es diagnostiqui entre els 50 i els 69. Als Estats Units ja s’ha vist que hi ha un augment del càncer de còlon en menors de 50. A Espanya treballem també per poder identificar-lo en aquesta població.

¿A què es deu?

Probablement anem amb una mica més de retard respecte als Estats Units perquè es creu que aquesta tendència, allà, té relació amb un canvi d’hàbits de vida. Hi ha més sedentarisme, canvis en el patró de dieta, es consumeixen més aliments processats, es fa menys exercici, i és possible que tot això hagi pogut contribuir que vegem càncer en edats més primerenques. Dit això, són hipòtesis: en el dia d’avui encara s’investiga per què està passant i també si aquest tipus de tumor en gent jove és diferent del que veiem en persones grans.

¿Augmenta la supervivència del càncer de còlon?

La supervivència del càncer colorectal ha millorat moltíssim. Això té diverses causes: la primera són els programes de cribratge poblacional. Com abans la diagnostiquem, millor. I, en estadis més precoços, millor supervivència. No obstant, fins a un 20% de tots aquests pacients tenen la malaltia metastàtica o disseminada –el que anomenem estadi IV-, que es produeix quan hi ha cèl·lules en altres òrgans. En el càncer colorectal, és molt freqüent que hi hagi metàstasi al fetge, al pulmó, al peritoneu...

¿Quina és la supervivència en aquests casos?

Les estadístiques diuen que la supervivència a cinc anys des del diagnòstic està entorn del 20%. Dit això, és una estadística i s’ha d’evitar generalitzar. Per sort, el fet que coneguem millor la biologia del càncer de còlon ha permès desenvolupar teràpies dirigides. Ja treballem amb el concepte de medicina de precisió perquè cada tumor té els seus propis mecanismes de supervivència.

Els tumors no són iguals.

Hi ha algunes mutacions que seran comunes, que són les que solen precipitar el desenvolupament de la malaltia, però n’hi ha altres que són pròpies de cada tipus de tumor. El que fem en el dia d’avui és agafar un fragment del tumor, fer l’extracció de l’ADN tumoral i després una seqüenciació. I mirem quines mutacions hi ha en aquest ADN. Amb aquestes mutacions nosaltres tenim la capacitat de triar la teràpia més idònia per a cada pacient.

I això millora la supervivència.

Implementar abans les teràpies dirigides ens ha permès guanyar molta quantitat d’anys de vida, de supervivència global. És a dir: si fa 20 anys, la supervivència d’un càncer colorectal estava entorn dels nou mesos, ara hi ha pacients que poden arribar a supervivències de 40 mesos o fins i tot arribar a curar-se. És a dir, cada cas s’ha de valorar de manera individualitzada, i el que és molt important: aquests casos clínics sempre han de discutir-se en comitès multidisciplinaris i fer-se una caracterització molecular del tumor.

Treballen amb el suport de la Fundació CRIS contra el càncer en el desenvolupament de totes aquestes teràpies.

Tenim una línia d’investigació molt àmplia focalitzada en un tipus de tumor molt agressiu en càncer colorectal, que és el càncer colorectal amb mutació a l’oncogèn BRAF. Els pacients amb aquesta mutació tenen la malaltia ja avançada, habitualment en un estadi IV, i pitjor pronòstic. A més, són tumors que responen pitjor als diferents tractaments. Això fa que tinguin pitjor pronòstic i, a més, són tumors que responen pitjor als diferents tipus de tractament. És per això que des de l’any 2012, estem treballant en una teràpia dirigida a aquest oncogèn en concret.

¿I què han vist?

Que hi havia teràpies dirigides a aquest oncogèn que funcionaven molt bé en alguns tipus de pacients. Però després n’hi havia altres que, malgrat tenir la mateixa mutació, no responien tan bé o, si responien, aquesta durada de resposta era escassa en el temps. Així, el que fem amb l’ajuda de la Fundació CRIS és intentar entendre per què uns pacients responen tan bé i per què d’altres no ho fan, i desenvolupar unes altres combinacions de medicaments que ens ajudin en això.

¿El càncer colorectal és guarible en la majoria dels casos?

En la immensa majoria de casos –el 80%–, el diagnosticarem en estadis precoços i té una supervivència a cinc anys de fins al 95%. Globalment la supervivència del càncer de còlon és molt bona quan el diagnostiquem en estadis precoços. Però després tenim aquest 20% restant que és el que et comentava abans –quan la malaltia està disseminada–, que és el que té la supervivència menor.

¿La dieta mediterrània no protegeix contra el càncer de còlon?

Probablement sí, per això dèiem abans que aquí a Espanya triguem una mica més a veure l’efecte [que ja s’està veient] als EUA. Aquí hi ha alguns hàbits –l’oli d’oliva, el consum de fruita i vegetals, i en definitiva una dieta variada– que, sumats a l’exercici, protegeixen no només del càncer. Però tendim a ser més sedentaris, agafem més el cotxe o el metro, caminem menys, la contaminació també hi podria tenir un paper important... S’està estudiant.

¿Quina és la importància d’entitats com la Fundació CRIS contra el càncer?

Notícies relacionades

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Suècia fa història: oficialment és el primer país lliure de fum

És fonamental. El nostre sistema de salut és excel·lent, però els recursos són escassos. Si els tractaments oncològics han millorat tant és gràcies que entenem per què aquests tumors es desenvolupen, per què sobreviuen, per què responen o són resistents a les teràpies: això només es pot fer amb investigació. Però els recursos que hi ha són limitats, així que tota ajuda és molt important. El que té CRIS és que ha apostat molt pel rol del metge investigador: el que fa tasques d’investigació exercint la medicina.

Vostè va tractar Pau Donés.

Sí. Ell va donar visibilitat al càncer de còlon des de l’inici. Va ajudar molts pacients en el dia a dia i ens va ajudar també a desenvolupar projectes d’investigació que fins i tot ens han permès desenvolupar noves estratègies terapèutiques contra aquest tipus de tumor tan agressiu [la mutació a l’oncogèn BRAF].