Meritxell Jané: "Continuo viva 16 anys després de la detecció del tumor"
A Meritxell Jané li van diagnosticar càncer colorectal el 2008, quan tenia 37 anys, però la immunoteràpia, que llavors encara no existia, va aparèixer després per salvar-li la vida. "Soc la prova de la importància de la investigació", celebra a EL PERIÓDICO.
Meritxell Jané tenia 37 anys quan li van diagnosticar un càncer colorectal en estadi 4, amb metàstasi al fetge i al pulmó. Però això va ser el 2008. Avui és una dona de 53 anys vital, enèrgica i amb ganes de viure. I fa sis anys que el seu càncer està en remissió completa. "Soc la prova de la importància de la investigació. M’he anat aprofitant dels avenços de la ciència i aquí em teniu, 16 anys després", explica amb un somriure. Fa dues dècades, la Meritxell no entrava a les travesses de la supervivència d’una malaltia tan avançada com la seva. No existia la immunoteràpia quan va rebre el diagnòstic fatal.
"No tenia antecedents de càncer. Vaig començar a tenir símptomes un any abans com pèrdues de pes, trastorns hormonals –va deixar de venir-me la regla–, diarrees i pics de febre cada vegada més freqüents". Els metges van atribuir aquesta situació a l’estrès. Després d’un any sentint-se molt malament, va tornar a anar al metge, li van fer una colonoscòpia i ja es va quedar a l’hospital.
"Em van operar d’un tumor de cinc centímetres al recte", diiu la Meritxell, que va ser pacient a l’Hospital de la Vall d’Hebron de l’oncòloga Elena Élez, que a més és investigadora de la Fundació CRIS contra el càncer.
Al cap, però, de tres mesos de la cirurgia i de sotmetre’s a un tractament de químio i ràdio, van descobrir que la malaltia havia anat molt de pressa: tenia metàstasis hepàtiques i pulmonars. La van operar, però les lesions de fetge i pulmó van reaparèixer, de manera que li van haver de tornar a practicar diverses microcirurgies i a administrar-li tractaments de quimioteràpia. Però va arribar un moment en què tot se li va fer molt dur i els metges van decidir donar-li un "descans". Durant aquest període, que va durar dos anys, li feien controls cada dos mesos. L’única lesió que quedava era una de pulmonar i, tot i que es mantenia calcificada, en una revisió van veure que va créixer. Llavors va aparèixer la immunoteràpia.
Noves teràpies
Notícies relacionades"Aquells anys va començar a desenvolupar-se una teràpia nova amb un anticòs. Així hi vaig estar dos anys, fins que els metges van decidir operar la lesió que quedava", diu la Meritxell. Era el maig del 2019 i, des d’aleshores, el seu càncer està en remissió completa radiològica. "Gràcies a la immunoteràpia hem aconseguit la remissió completa de la malaltia. Quan vaig entrar a la Vall d’Hebron amb el primer diagnòstic, la immunoteràpia no existia. La meva malaltia va anar evolucionant i, paral·lelament, en la investigació anaven sortint coses noves", assenyala agraïda. Això sí, cada sis mesos es fa revisions. No ha tornat a treballar.
La Meritxell va conèixer el músic Pau Donés, amb qui va compartir llargues sessions a la sala de quimioteràpia de l’hospital. "Quan el vaig conèixer, jo ja feia vuit anys que estava en tractament", recorda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
