La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

L’esborrany reconeix entre línies la necessitat de les "contribucions voluntàries" d’altres països que, sobre el paper, no consten en la llista de donants, com és el cas de la Xina o dels països del golf Pèrsic. També fa una crida al sector privat, als bancs multilaterals de desenvolupament i a altres entitats financeres del món perquè s’afegeixin a la causa. Finalment, assenyala l’opció d’explorar "fonts alternatives" i així, en llenguatge diplomàtic, deixa la porta oberta a la creació d’impostos per a les grans fortunes, el sector aeri o el transport marítim.

La proposta feta per la presidència azerbaidjanesa va causar gran enuig entre els països del sud global, els que menys han contribuït a les emissions globals i els que més estan patint els estralls climàtics. Ali Mohamed, màxim exponent dels negociadors del bloc africà, va afirmar que el compromís dels països rics per mobilitzar 250.000 milions per al 2035 suposa una xifra "totalment inadequada". L’aliança de petites illes amenaçades per la pujada del nivell del mar (AOSIS) va qualificar la proposta d’"inacceptable". Els representants del G77, per la seva banda, també van afirmar que no estan disposats a anar-se’n de Bakú sense arrencar un compromís als països rics per mobilitzar "almenys 500.000 milions a l’any".

El text també va ser definit com a "inadequat, allunyat de la realitat climàtica i escandalosament per sota de les necessitat dels països del sud global" per entitats com Greenpeace. "Els països del nord global han de comprendre la desesperació i la necessitat urgent d’ajuda que té el sud global per fer front a aquesta crisi", va afirmar Jasper Inventor, cap de la delegació de Greenpeace en la cimera de Bakú. L’entitat també va denunciar que en l’última versió dels textos s’havia eliminat qualsevol menció a la necessitat que la indústria del petroli, gas i carbó contribueixi a sufragar la factura del caos climàtic.

Països desenvolupats

No van transcendir, ahir, gaires reaccions del bloc de països desenvolupats que, en teoria, amb la firma d’aquest acord es comprometen a mobilitzar el gruix d’aquests fons climàtics. Els EUA van valorar positivament la xifra de 250.000 milions proposada pels azerbaidjanesos perquè van argumentar que és substancialment més alta que els 100.000 mobilitzats fins ara. Alemanya, per la seva banda, va afirmar que "Europa vol estar a l’altura de les seves responsabilitats", però que no està disposada a emetre "un xec en blanc". També va reclamar, una vegada més, ampliar la base de donants que aportin a la causa per incloure-hi, per exemple, la Xina i els països del Golf.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

Eva Tortajada: "En la seva primera etapa de vida, els fills necessiten sentir-se segurs"

Els analistes van coincidir a assenyalar la "debilitat" del text presentat ahir per la presidència azerbaidjanesa i, sobretot, l’"ambigüitat i opacitat" del llenguatge utilitzat. Linda Kalcher, de Strategic Perspectives, va definir la xifra posada sobre la taula com una provocació. Friederike Roder, especialista de la plataforma Global Citizen, va afirmar que amb "l’objectiu de 250.000 milions de dòlars no n’hi ha prou, no és prou gran, no és prou ràpid i no és prou bo" per fer front als estralls climàtics al sud global. Segons va argumentar Vaibhav Chaturvedi, membre del grup CEEW, la xifra proposada "és un mal acord" per a tots els països en vies de desenvolupament que necessiten aquests fons per descarbonitzar les seves economies, invertir en renovables, adaptar els seus ecosistemes als impactes climàtics i fer front a cada vegada més desastres naturals ocasionats per aquesta crisi.

Ahir també es van publicar nous esborranys dels acords sobre mitigació i adaptació. En aquests textos, a diferència de les primeres versions, es manté la crida a "deixar enrere" els combustibles fòssils i accelerar el desplegament de les renovables al món. Es tracta del mateix missatge que es va acordar en la cimera de l’any passat de Dubai.