La tecnologia, al rescat del sector turístic

Però aquest creixement triomfal no està exempt de riscos. I és que aquest any s’arribarà a un altre rècord, el que suposarà vorejar els dos turistes estrangers per habitant, que serà encara més gran en funció de la comunitat autònoma. El 90% dels turistes es concentren en sis autonomies (Catalunya, les Canàries, les Illes Balears, Andalusia, la Comunitat Valenciana i Madrid, per aquest ordre) i l’impacte en aquests territoris s’aprecia clarament al comparar-lo amb la seva població.

Mentre Andalusia, la Comunitat Valenciana i Madrid van registrar 1,42, 1,9 i 1,1 turistes per habitant el 2019, per sota de la mitjana espanyola d’aquest 2024, Catalunya va rebre 2,5 turistes per habitant. En el cas de les illes, la relació es dispara fins als 6,2 estrangers per habitant a les Canàries i 12,3 a les Balears.

I aquesta enorme pressió comença a fer efecte en aquestes regions, tant des del punt de vista ambiental –el turisme és responsable del 8% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle– com pel seu impacte en el patrimoni i en el benestar de les comunitats locals, tal com es va reflectir aquest estiu amb els moviments a moltes ciutats contra el turisme massiu.

En aquest context, la tecnologia apareix com una nova manera de millorar l’experiència dels turistes i alhora permetre que els seus moviments siguin més sostenibles. "En aquest repte d’un turisme més responsable i equilibrat, la tecnologia ens hauria d’ajudar a gestionar-lo millor, però no és més que un facilitador i els destins han de tenir clar què volen fer i saber manejar i interpretar aquesta tecnologia", assenyala Óscar Perelli, director d’Estudis i Recerques del lobby Exceltur i pròxim vicepresident de l’organització a partir de l’1 de gener del 2025, en substitució de José Luis Zoreda.

Del ‘big data’ als robots

El turisme genera enormes quantitats de dades, des de recerques i reserves de vols, hotels o lloguer de cotxes, fins a interaccions en xarxes socials. L’anàlisi d’aquestes dades permet als gestors de destins i a les empreses predir tendències de viatge, identificar patrons de comportament i ajudar a traçar estratègies futures.

N’és un exemple la plataforma intel·ligent de destins desenvolupada per la Secretaria d’Estat de Turisme que busca centralitzar tota la informació pública i privada d’una ciutat (amb informació sobre les línies d’autobús, dades de vols, ocupació d’hotels, etc), com si fos la torre de control d’un aeroport, per conèixer la situació del municipi en tot moment i prendre decisions sobre la recollida d’escombraries, l’enllumenat o la gestió de la mobilitat.

Un altre, ITH Beyond Trend, una eina amb què 150 hotelers de la Comunitat Valenciana i 60 d’Andalusia comparteixen informació més sensible sobre les seves vendes passades, però també sobre les reserves futures, fet que permet als destins tenir informació en temps real sobre el que ha passat i passarà als seus municipis.

"El més complicat és aconseguir les dades per després ordenar-les i manejar-les de manera eficient", explica el director general de l’Institut Tecnològic Hoteler (ITH), Álvaro Carrillo de Albornoz. Per fer-ho, a més de recórrer a fonts com l’Administració o els hotels, es necessiten altres eines. És el cas de la intel·ligència artificial (IA), que sintetitza i automatitza tasques, o la internet de les coses (IoT, per la seva sigla en anglès), que permet monitoritzar en temps real diferents recursos per mesurar la qualitat de l’aire, el consum elèctric i el nivell de soroll, o informar en temps real sobre la quantitat de turistes que entren i surten d’una zona o la disponibilitat de places d’aparcament que hi ha. "A través d’un algoritme pots predir tendències per veure el pic de demanda d’un destí i saber si has de reforçar el servei d’autobusos o pots crear mapes de calor amb antenes de telèfon per saber on són els turistes", afegeix Carrillo de Albornoz.

Realitat virtual

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Una altra via és la realitat virtual (RV), que està revolucionant la manera en què els turistes s’informen sobre els destins abans d’arribar o s’hi endinsen a partir d’experiències immersives que eviten zones massificades o on és difícil accedir, i les aplicacions mòbils, que transmeten informació personalitzada basada en preferències i comportaments anteriors d’altres visitants.

També la robòtica, quan ajuda l’empleat per fer millor la feina. "A l’ITH desenvolupem un projecte pilot de robots safates motoritzades que van a la cuina i en tornen, de manera que els cambrers agafen els plats del robot i els serveixen als clients", explica Carrillo de Albornoz.